Carcross

Estan passant els dies a la granja i Yukon segueix allà, impassible i sense explorar. La feina del dia a dia no és excessiva, però n’hi ha al matí i la tarda, així que no podem marxar gaire lluny.

De totes maneres, en un dia tonto, aviem la feina del matí ràpid per poder marxar a Carcross, un poble a mig camí entre Alaska i Whitehorse. Com quasi sempre, darrere hi ha la història de la febre de l’or i la posterior decadència del poble, a veure què ens trobem.

El poble està a unes dues hores de camí, pràcticament aquí al costat. A mig camí parem a veure un altre llac espectacular, amb les seves illetes i el ranxo pertinent. És tot tant de postal que tot i haver-ne vist ja tants, ens continua semblant increïble.

Poc abans d’arribar al poble parem al desert més petit del món. En el fons no és un desert, però si una cosa saben fer en aquest país és vendre motos. Es tracta un glacera, que es va convertir en llac i que després es va convertir un conjunt de dunes, alimentades pel llac actual. Tot i això, és força sorprenent el paisatge que es crea, venint els boscos i praderes infinites.

Després de deixar el desert arribem per fi al poble i tatxan!!! Per primera vegada en molt de temps ens trobem amb un lloc turístic de veritat. Tenen el centre del poble supercuidat, amb casetes on venen regals, records, gelats i tot el que podries trobar a Sitges (però en petit, no ens flipem), hi ha oficina de turisme, un munt d’autocars plens d’americans vinguts de la frontera amb Alaska fent algun creuer, un centre d’interpretació, hotel i un tren que et porta també al país veí. Tot força cuidat.

Després de passar pel punt d’informació i recollir un mapa supercurrat recorrem la resta del poble i encara flipem més. Sortint del camí principal, la decadència és evident, però hi ha un punt de prosperitat i caràcter a tot el conjunt que ens enamora. Veiem passar un “tren”, passegem per la platja i recorrem els pocs carrers que queden al poble. Comprem souvenirs i entre sorpresos i contents tornem cap a la granja a cuidar cabretes, que per això hem vingut a Yukon.