Una del Far West

Avui emprenem el viatge de tornada de Fernie a Calgary. Són tres horetes, que amb “lectura canadenca” no és gran cosa. Tot i això volem fer alguna parada pel camí. Volem parar abans de sortir de les Rockies, on cada racó té una ruta, un llac, un riu, una cascada…, per a visitar. Un cop deixes les Rockies, hi ha la immensa praderia que s’estén fins a Ontario, a 5 hores d’avió (una altra “no gran cosa”).

Parem a un llac arran de carretera, poc abans de deixar les Rockies. La idea és fer una circular caminant al voltant del llac. Arribats a cert punt el camí es complica i, aprofitant que està el llac està gelat, decidim creuar pel mig. La gruixuda capa de gel és tan transparent que podem veure l’aigua líquida de sota i les pedres del fons del llac. En alguna zona hi ha unes enormes esquerdes que ens recorden que el llac continua viu i en moviment, malgrat les aparences. Fa impressió caminar sobre el gel i ser conscient que sota hi ha certa profunditat d’aigua.

La següent parada és al “Frank slide museum”. Està situat a Frank, una petita localitat a la frontera entre British Columbia i Alberta. El poble va ser fundat per dos emprenedors (un tal Frank i el seu company de negocis) a principis del segle XX quan van obrir una mina de carbó als peus de la Turtle Mountain. Amb el negoci del carbó i el ferrocarril al costat, el poble va créixer exponencialment en pocs anys, com molts dels pobles de la zona en aquella època. El que té d’especial aquest poble és que, dos anys després de la fundació del poble, una esllavissada descomunal va “escombrar” part del poble i l’entrada de la mina. Van morir entre 70 i 90 persones. No ho tenen clar perquè no saben exactament quantes persones hi vivien. El poble es va recuperar sorprenentment de pressa i al cap de tres setmanes van reobrir la mina i el ferrocarril va tornar a circular. El fet va ser tan inusual que van decidir fer un museu i un centre d’interpretació explicant tots els ets i uts de la catàstrofe. L’esllavissada encara es pot veure des del centre d’interpretació i des d’alguns punts de la vall. Una de les coses que em va cridar l’atenció és que els natius de la zona no acampaven mai a la base de la Turtle Mountain. Les seves històries orals la coneixen com “la muntanya que es belluga”, un lloc on no és segur establir-se ni que sigui temporalment. Els colons d’aquella època, o desconeixien la història o no en van fer cas.

Abans de fer ja la tirada llarga fins a Calgary, decidim dinar al mateix poble de Frank. A part de l’episodi de l’esllavissada de fa 120 anys i la natura impressionant que l’envolta, Frank no té molt més interès. Potser és aquest el seu al·licient: el fet que sigui el típic poble del Far West sorgit de manera sobtada pel fet de tenir certs recursos interessants. Vista l’oferta gastronòmica escassa absolutament fora de temporada, optem per dinar al Pure Country, un típic restaurant del Far West. El local és enorme, però som pràcticament els únics clients. Un lloc ben curiós.