Aventures en família per Amèrica

Ahir, tot i la festaca i contra tot pronòstic no vam acabar gaire tard. Qui hagués dit que una festa en una bugaderia acabaria poc després de la una de la matinada!

És a dir, que avui tothom s’ha aixecat, qui més, qui menys amb ganes d’aprofitar el dia. El problema és que la resta de Fernie no pensa el mateix. Ni museus, ni parcs ni cap de les ofertes que teníem plantejades per avui sembla que aniran endavant, així que toca tirar d’imaginació. Volem fer alguna cosa adaptada a tots els gustos, així que farem una passejada de pocs kilòmetres, cap desnivell i adaptat a totes les capacitats.

Es tracta d’una ruta, al mig de Fernie que ressegueix el Elk River al seu pas pel poble. No fa gaire fred, però com a mínim fa la sensació que estem a mig hivern a les rocalloses, que tampoc està malament.

A la tornada, el centre del poble (un carrer) sembla més animat i la Laia ens porta fins al millor local de baguels de la ciutat. Està ple a vessar, així que ens dividim i part del grup marxa a dinar a un altre lloc.

Després de gaudir d’uns curiosos entrepans amb forat al mig, marxem a fer alguna cosa més exigent, tot i que fins i tot el nom: Fairy Creek Falls (les cascades del riu de les fades) deixen entreveure que no serà gaire exigent, i millor!, que l’Alea s’ha apuntat amb condicions força estrictes sobre la durada i el desnivell.

Se’ns fa de nit tot tornant, però tothom està satisfet de la ruta. No hem vist fades, però deu haver-hi, per què l’humor de l’Alea és immillorable.

Acabem el dia en un pub on ens deixen entrar a tots els menors, amb un ambient inigualable i una cambrera australiana força simpàtica amb la que discutim sobre accents anglesos. Un gran final per un primer d’any que, com passa habitualment, no passarà a la història.