Aventures en família per Amèrica

L’objectiu d’avui és arribar a Fernie, meca del turisme d’hivern a British Columbia, i celebrar el Cap d’Any sopant en algun restaurant una mica “chic” del poble. Fins aquí, tot fàcil. De camí a Fernie hem programat un parell de parades. La primera, a Windermere Lake. Després de l’èxit de la primera visita al llac (l’any passat amb la Carmen, l’Àngels i famílies), aquest any volem repetir. Ja portem els patins “a la maleta”. Per alguns membres de l’expedició és la primera vegada que patinen sobre un llac gelat. Truquem a la família per desitjar-los una bona entrada d’any mentre patinem sobre Windermere Lake. Tot molt idíl·lic.

La segona parada és a les Fairmont Hot Springs, on arribem ja a primera hora de la tarda. Les Fairmont Hot Springs són unes piscines a l’exterior amb aigües calentes provinents de la muntanya. La refreden una mica abans de posar-la a la piscina, surt tan calenta que no t’hi pots banyar directament. Faig un dels reptes que feia temps que tenia pendent: arrebossar-me amb neu i després posar-me a la piscina d’aigua calenta. Quin gust! La temperatura exterior aquesta tarda ronda els -11C i comença a nevar lleugerament. A veure qui és l’espavilat que ens treu de la piscina! El que hauria d’haver estat “una remullada i a continuar la ruta”, acaba sent un bany prolongat en el temps.

Com era de preveure, sortim de les Fairmont Hot Springs tard i arrugats com unes panses, però de bon rotllo i mooooolt relaxats. Encara ens queden dues hores de camí. Reservem un restaurant per a sopar a Fernie, que ja sabem que amb els horaris canadencs no ens podem refiar. Finalment, arribem a Fernie un xic més tard del previst (a les 9 del vespre). Al restaurant ens diuen a la manera canadenca, que no ens donaran sopar. Ens quedem tots dotze (tenim un afegit d’última hora) al mig de la vorera proposant plans alternatius. Quan ens adonem que l’únic que hi ha obert a aquestes hores és una pizzeria de franquícia, correm a demanar unes quantes pizzes quinze minuts abans que ens tanquin. De camí cap al càmping amb les pizzes a la falda, vaig fent càbales de com encabirem a una dotzena de persones i sis pizzes tamany familiar dins una caravana de 6 metres de llarg. A l’arribar al càmping tots ens posem a buscar opcions. Encara que us sembli mentida, acabem tots a la sala de rentadores de les instal·lacions del càmping. És el lloc més gran que hi ha i, a més, s’hi està calentó. Qui vindrà a posar en marxa una rentadora un 31 de desembre passades les 11 de la nit en un càmping perdut enmig de les Rockies?

La festa és un èxit. Les pizzes no són les millors que hem menjat, la beguda tampoc és molt estupenda i ens acabem partint el gelat de vainilla com a postres, però ho gaudim en bona companyia i música a tot drap. Les campanades en rigorós diferit, el raïm i ballaruga (malgrat que el lloc és prou estret). L’Ona i la Sira ens ensenyen l’esperada salutació que fa 365 dies que preparen (un moviment per a cada dia). Ovació!

Per cert! Apareix un dels campistes a posar en marxa una rentadora deu minuts abans de les campanades de mitjanit. Tots ens quedem mirant-lo molt estranyats, malgrat els que estem “una mica” fora de lloc som nosaltres. Uns quaranta minuts més tard torna a venir a posar l’assecadora.

Bona entrada d’any!