Aventures en família per Amèrica

És el segon dia a Vancouver, avui ens n’anem a una de les mil-quatre-centes illes que hi ha, a veure què tal. Hola molt bones, ja torno a ser aquí, jo, la Sira per il·luminar-te el dia. Avui ens hem despertat relativament d’hora, hem esmorzat i ens n’anem directes al cotxe. Hem passat un parell o tres de controls de no sé què i entrem al ferri. El ferri és enorme i té diferents pisos. La planta baixa és bàsicament per aparcar cotxes, i vehicles en general. La segona planta és una cafeteria amb sofàs i cadires per veure el paisatge sense congelar-te del fred. I la tercera planta era per veure les vistes a l’exterior, és a dir, amb fred, vent, i sense poder-te asseure. L’Ona i jo ens hem quedat primer a la segona planta i després hem anat al cotxe. Uns 10 minuts després arribem a l’illa. Està prou bé la veritat, fins i tot m’ho podria passar bé… PERÒ NO. El primer que sento dir és “Aparquem aquí que l’excursió és per aquí a prop”. QUÈ? Jo que pensava que m’ho podria passar bé… L’excursió dura unes dues hores, però m’he les passo xerrant sobre qualsevol cosa que passi pel cap. En acabar l’excursió ja es fa fosc i decidim fer una xocolata calenta a un restaurant d’allà, després d’això fem un mini passeig per l’illa i ens n’anem directes al ferri per tornar a casa.

Quan arribem a terra ferma decidim sopar marisc així que busquem un restaurant i demanem una taula, molt bona idea, ja que m’estic morint de gana. La part bona és que ens diuen que tenen una taula, la part dolenta és que ens haurem d’esperar com a mínim mitja hora… MIRA ÉS QUE JO EM CAGO EN… AH! Decidim fer un passeig per la ciutat i finalment arribem al restaurant i ens donen taula. El menjar estava prou bé així que compensa. Finalment, ja cansats de tot el dia, arribem a casa ens posem el pijama i ja directes a dormir.