Aventures en família per Amèrica

Quatre adults… Quatre nens… Un laberint… Qui serà capaç de sortir, i qui no? (Posa música tensa) Hola molt bones, ja torno a ser aquí per il·luminar-te el dia, jo l’única i inigualable jo, la Sira. Avui ens llevem a les vuit per fer maletes i marxar. Cap a on? Cap a Legthbride. On està això? Et preguntaràs, doncs mira tu per on que jo tampoc en tinc ni idea, allò està literalment al mig de res. Els hi he explicat als meus amics que me n’anava allà i la seva resposta ha sigut. “A on?”. Però bé. Agafem el cotxe i comencem a fer carretera. Jo que encara tinc una mica de son decideixo dormir una estoneta de res. Pensant que dormiria vint minuts han acabat essent dues hores. Arribem al laberint i el primer que trobem sabeu que és? Exactament! Cabres! Però no només hi ha cabres, hi ha conills, vaques, paó reals, llama i molt més. Són tots tan adorables! Els hi donem menjar una estona i anem cap al laberint. Sabeu què ens trobem? Exactament! Tirolines! No només tirolines, però rodes enormes per fer carreres, semblen rodes d’hàmster. Hem acabat supermarejats, però ha estat molt divertit. Estem uns deu minuts i marxem. A on? Cap al tobogan gegant! Aquí cronometrem el temps que tarden a baixar, i el Jan guanya amb un temps de 2.16 segons. Tenint en compte que és un tobogan probablement de 7 metres o més està molt bé. Ens estem uns cinc minuts i marxem. A on anem? Al parc infantil!, hi ha literalment de tot. Mini tirolina, tobogan, barres per penjar-se, i molt més. No ens estem més de tres minuts quan marxem. Finalment, després de tantes coses sabeu on anem ara? Sí! Al llit elàstic gegant! Què bons que sou endevinant, eh, de veritat. Ens fem unes quantes fotos saltant a l’hora i tot i que no ho sembli és molt difícil. Ens avorrim al cap de poc i marxem. Sabeu a on? Al laberint! Que et pensaves que diria? A Nàrnia? Quan arribem veiem que hi ha diferents laberints però decidim fer el més gran. Fem dos grups, grup dels nens, i grup dels adults. Ens passem una bona estona pel laberint i òbviament, els nens arribem primer i uns cinc minuts després arriben els adults. Decidim fer un altre laberint i els nens tornem a arribar primer. Si és que som uns cracks.

Després d’una estona arribem a l’entrada ja cansada de tot en general. Arribem al cotxe i jo pensant que ja arribàvem al motel però no. Parem a mig camí per veure el pont de via de tren més gran d’Amèrica o una cosa així.

Ara sí que sí, arribem al motel! Que a sobre té wifi. És això el cel? Estic a punt d’entrar i quedar-me allà per la resta de l’eternitat quan veig a la mama sortir de l’habitació amb cara de morir-se. Ens mira i diu “Fa olor de tabac”. QUÈ?!?! D’acord, Sira, ens tranquil·litzem. Tampoc deu ser per a tant. Entro a l’habitació i sí, sí que era per tant sí. Deixem totes les nostres coses allà i ens n’anem a un restaurant italià de “pitiplin” a sopar. Quan tornem al motel torna a fer l’olor de tabac així que comprem un pot de desodorant i el comencem a posar per tota l’habitació. Al final ens mig acostumem i ja podem relaxar-nos i anar a dormir. Que demà serà un nou dia.