Aventures en família per Amèrica

El segon dia d’exploració a Yellowstone no comença gaire bé. La Sira ha de fer un curs de mates en línia, ha perdut el fil de les darreres sessions i s’ha de posar el dia. Malgrat que estem al costat de Yellowstone, avui l’aventura haurà d’esperar. Dediquem el matí a instal·lar-nos al càmping “de veritat” amb totes les comoditats que les adolescents consideren imprescindibles: wifi, dutxa i electricitat (no sé si en aquest ordre). La Sira explora l’apassionant món de les fraccions entre vídeos tutorials de YouTube i el feix d’exercicis que els acompanyen. Després de complir amb les obligacions, la tarda se’ns presenta oberta a diferents propostes dins del parc. No tenim temps de fer la volta al circuit sud tal com havíem planificat i ens decantem per explorar el cantó nord-est del parc a través de la carretera que ressegueix Lamar Valley. És un dels punts de “parada obligada” que ens va recomanar el rànger, però ens quedava fora del “circuit” i l’havíem descartat en un principi. Quin greu error!

A primera hora de la tarda entrem al parc i recorrem la carretera del nord cap el cantó est de Yellowstone. Decidim a últim moment agafar un camí de grava que circula paral·lel a la carretera. El Blacktrail Plateau Drive. En aquest camí d’un sol sentit hi ha molt poc trànsit i tenim més opcions de veure fauna salvatge. Efectivament, al cap de pocs quilòmetres de camí de grava veiem un os negre a poc més de 20 metres del nosaltres. Parem el cotxe en sec. L’os sembla no haver-nos vist o simplement passa de nosaltres. S’acosta al trot fins al camí i el creua mirant prudentment en direcció contrària a on som nosaltres (tot i que per allí no pot venir cap vehicle perquè el camí és d’un sol sentit!). És un os jovenet. Alguna cosa li crida l’atenció a l’altra banda del camí i s’hi entreté una estona furgant a terra i movent pedres. Al cap d’un minut decideix que ja ha fet prou espectacle i decideix allunyar-se de l’escena al trot lleuger. Suposo que a pocs llocs més pots veure escenes com aquesta.

Un cop ja a la carretera principal, ens endinsem al Lamar Valley. Aquí el paisatge canvia. És una gran extensió de praderia travessada pel Lamar River primer i després pel Soda Butte Creek. El paisatge és impressionant amb l’afegit dels bisons que pasturen escampats aquí i allí fins on arriba la vista. Arribem a l’entrada nord-est del parc. Decidim sortir-ne i sopar a Cooke City, el primer “poble” que trobem. Unes quantes edificacions a cantó i cantó de la carretera (la majoria restaurants i botigues) i alguna casa més formen el nucli urbà. Cooke City va néixer arran de la descoberta d’importants jaciments de galena a finals del segle XIX. Malgrat que actualment viu del turisme de neu i de Yellowstone, amb les seves cases de fusta amb porxada, els carrers sense asfaltar i les muntanyes imponents que l’envolten, continua tenint el regust de poble de miner. A Cooke City sopem la típica hamburguesa amb patates i el Fish&Chips a un dels molts restaurants típics i amb solera del poble.

Tornem cap al càmping per la mateixa carretera per on hem vingut, travessant el Lamar Valley. El paisatge de pel·lícula i els centenars de bisons banyats per la llum taronja d’una posta de sol eterna fan d’aquest viatge de tornada un dels millors moments d’aquesta aventura per les Amèriques. Un moment que recordarem durant molt de temps.