Aventures en família per Amèrica

Visitar el parc nacional de Yellowstone (Montana) és un dels ítems que una té a la llista de “coses que vull fer”. L’afegeixes a la llista amb la promesa de natura en estat pur, fauna salvatge, la immensitat de les praderies i la possibilitat de veure on viu el mític ós Yogui. Quan t’apareix la possibilitat (més o menys real) de visitar Yellowstone no se’t pot escapar. Uns quants companys de Profes Visitantes començaven les seves vacances d’estiu fent una escapada a Yellowstone. Vaig estar valorant la possibilitat de fer nosaltres la nostra pròpia expedició fins al sud de Montana per a visitar el parc. Després de descartar la proposta, tornar a valorar-la, descartar-la de nou i tornar a considerar-la, ens vàrem decidir. Yellowstone està a “només” a 9 h de Calgary, en Dani té dues setmanes de vacances i la Nitsita està més que a punt per a començar l’aventura. Per ser honesta, no tenia cap sentit deixar perdre aquesta oportunitat.

Així que aquí estem, a punt d’explorar Yellowstone. Entrem per Gardiner (al sud de Montana), l’entrada nord del parc, i anem directes al primer centre d’interpretació. Aparquem davant de l’edifici, al costat d’unes quantes elks que descansen tranquil·les sota l’ombra dels arbres. Un rànger uniformada de cap a peus recorda amb un megàfon als visitants més agosarats que els elks són perillosos i que cal deixar una distància prudencial. Als fulletons i cartells s’especifica que aquesta distància és de 25 metres. Siguem realistes, és impossible respectar aquesta distància tenint en compte que els animals jeuen a menys de 20 metres de la porta d’entrada a l’edifici del centre d’interpretació i a 5 metres de les places d’aparcament. Fem les primeres fotos de “guiri” total amb les elks com a protagonistes.

De seguida ens adonem de tres punts importants a tenir en compte quan visites Yellowstone: 1) és un lloc MOLT turístic, 2) està TOT pensat i preparat per a una gran quantitat de visitants, 3) el parc és IMMENS. El centre d’interpretació és un formiguer de turistes. Com sempre, la informació és poder. Al taulell pregunto al rànger de torn què es pot visitar i ràpidament m’assenyala al mapa els set punts de “parada obligatòria”. Reunió amb la resta d’expedicionaris per a traçar el pla de visita. Estudiem el mapa i pinta tan fàcil com els de la Dora l’Exploradora. Dues carreteres tracen dos circuits circulars en forma de vuit que et permeten veure bona part de les meravelles del parc sense pràcticament baixar del cotxe. Cinc carreteres radials connecten les cinc entrades del parc amb el circuit en forma de vuit. Avui fem la circular del nord (113 km). Deixem la circular del sud i la carretera del Lamar Valley del nord-est del parc per algun altre dia.

Davant mateix del centre d’interpretació hi ha les Mammoth Hot Springs (aigües termals). Són un espectacle. Passegem pel recorregut de passarel·les sobre la zona. Fa molta calor. El sol pica de valent i les aigües termals desprenen també calor. Una de les adolescents comença ja a rondinar. Estirem la passejada tot el que podem i tornem al cotxe per a continuar el circuit, amb la promesa de parar a dinar a la primera zona de pícnic que trobem. Parem al pícnic de Sheepeater cliff que té unes formacions de roques prismàtiques de basalt. Són també un espectacle.

A mitja tarda visitem la zona de Norris Geyser Basin. El petit centre d’interpretació que hi ha explica com es formen els guèisers. També informa que allí mateix hi ha el guèiser Steamboat, el que pot llençar l’aigua a més alçada de tot el parc. Qui s’emporta però la fama, és el guèiser Old Faithful (al circuit del sud) perquè no llença l’aigua tan amunt, però és altament predictible i ho fa cada 60-90 minuts. L’última gran erupció del Steamboat va ser el 9 de juny a la 1.23 h de la tarda. Els científics diuen que la freqüència de les seves erupcions màximes varia d’entre cinc dies i quatre mesos. En fer el passeig per a visitar els guèisers de la zona de Norris Geyser Basin les adolescents s’asseuen pacients davant del guèiser Steamboat i aquest ens regala “petites” erupcions d’1.5 o 2 metres d’alt. Al cap d’una estona ja veiem que no tindrem sort i decidim continuar el passeig. El cel es tapa de cop i volta amb uns núvols negres amenaçadors. Cauen un parell de llamps, seguits de prop pels respectius trons. Comença a ploure de valent. Correm a refugiar-nos al centre d’interpretació de Norris Geyser Basin, que el tenim prou a prop. Hi arribem just quan comença a pedregar. Des del porxo del petit edifici contemplem l’espectacle de la tempesta i veiem arribar a la resta de visitants força més mullats que nosaltres. Quan afluixa el ruixat, decidim tornar al cotxe i deixar el passeig pel Norris Geyser Basin per un altre dia.

Acabem de fer la volta al circuit del nord, contemplant l’espectacle des del cotxe. Elks, cérvols, antílops nord-americans i algun bisó van apareixent mimetitzats dins el paisatge espectacular de prats, llacs, muntanyes i boscos frondosos. A pocs quilòmetres de la sortida del parc caminant “discretament” entremig d’uns arbustos apareix, com qui no vol la cosa, el meu primer os. No tenim gaire de temps de fotos ni vídeos. Sols els segons necessaris per identificar-lo com a grizzly jovenet. Un altre ítem que marco com a “fet” a la llista de “coses per veure”. Deixem el parc amb la tranquil·litat de poder tornar-hi demà. Hi ha tant per a veure!

Els càmpings de dins del parc tenen les places reservades des de fa mesos i els càmpings del poble de Gardiner estan també a rebentar. Dormim a un càmping públic a pocs quilòmetres de Gardiner. Sense wifi, ni electricitat, ni aigua corrent. Les adolescents accepten sense rondinar sabent que la nit vinent ja tenim reserva a un càmping “de veritat”.