Aventures en família per Amèrica

Dimecres, 31 de maig

Esmorzem a casa, després el Julián, el Daniel i el Diego van a recollir el cotxe que havíem llogat ahir.
Sortim de Calgary cap a Waterton, iniciem el nostre viatge en solitari, regal dels meus germans.

El cotxe va de meravella, és una pick-up enorme, molt americana. Ens aturem a Buffalo Jump, un museu molt interessant. Es tracta del lloc on els habitants primitius (coneguts com a First Nations) caçaven els bisons. S’ajuntaven moltes tribus i aconseguien envoltar els grups d’animals, portar-los fins a la vora del precipici i fer-los caure al fons.

El museu està construït en aquest mateix indret i es veu la paret on han fet excavacions, els ossos dels bisons sacrificats durant molts anys, ja que només s’emportaven el que podien aprofitar: la carn i la pell. Per aquest motiu el precipici era cada vegada menys alt.

Dinem molt bé a un restaurant de carretera.

Arribem a l’Hotel Princep of Wales, quan diem que som espanyols de seguida van a buscar ajuda. Ens atén de meravella el Dimitri, un noi equatorià que parla castellà i a més ens diu que estarà tots el dies que hi serem nosaltres. Fantàstic!

Fem un passeig pel poble i comprem sopar a la gasolinera.

L’hotel és un edifici històric construït en fusta a dalt d’un turó, com una península entre els llacs i les muntanyes. Ens diuen que fan una xerrada per explicar la història, però nosaltres malgrat que estem a la sala no ens assabentem de res, perquè ho diuen tot en anglès, quina llàstima!!! Hem explicat al Dimitri que estem de viatge celebrant els 50 anys de casats i al cap d’una estoneta d’estar a l’habitació ens ha portat una targeta de felicitació.

Dijous 1 de juny

Esmorzem a l’hotel a l’anglesa, ous, salsitxes, mongetes, etc.

Després, malgrat que fa un dia ennuvolat, fem una ruta caminant que ens va recomanar la Laia. Una pujada de nassos, però en arribar a dalt de tot les vistes són esplèndides, als llacs, al poble, a l’hotel i a les muntanyes dels voltants.

Com per nosaltres, encara és d’hora per dinar, ens instal·lem al saló de l’hotel, que és molt acollidor per llegir i escriure una estona.

Quan ens decidim a anar a dinar ja esta plovent, així que anem al poble en cotxe. Dinem molt bé al restaurant Trapers.

Tornem a l’hotel i continua plovent. Hem preguntat al Dimitri si ens pot recomanar algun lloc per visitar que no estigui gaire lluny, ens recomana Pinker Creek, un poble a 50 km de distància. Ens diu que és un poble petit i que veurem alguns molins. Ens imaginem els molins de vent del “Quijote” però en arribar, els “molins” són d’un parc d’energia eòlica que ja havíem vist en el camí d’anada. Quina decepció!

El poble realment petit amb algunes casetes boniques.

Quan tornem a l’hotel ja no plou i podem fer una passejada força llarga al voltant del Linnet Lake. Un altre cop hem vist una parella de nuvis fent-se el reportatge. Realment és un paisatge molt romàntic.

Dimecres 2 de juny

Esmorzem a l’hotel, endrecem l’habitació i tornem les claus. Com que encara és d’hora tornem a anar al poble caminant, descobrim la cascada “Cameron Falls” és molt maca. Fem una passejada per veure-la per tots dos costats del riu i tornem a l’hotel.

Iniciem el viatge de tornada , dinem a un restaurant típic de carretera i arribem a Calgary a les sis de la tarda.

El Daniel i la Laia han anat a recollir al Rafel a l’aeroport.

Sopem i anem a casa del Miqueldi i la Nerea que ens han convidat a prendre alguna cosa. Passem una estona molt agradable amb la colla d’amics de la Laia i el Daniel.