Aventures en família per Amèrica

Avui ens acomiadem de Banff. Podríem passar tota la setmana perdent-nos per les muntanyes de la zona, però sabem que Banff no és l’única meravella de les Rocky Mountains. Marxem cap a Lake Louise, una mica més al nord. És un altre lloc superturístic, que val la pena visitar. Optem per agafar una carretera secundària que corre paral·lela a la principal. D’aquesta manera podem anar parant cada pocs quilòmetres a punts interessants per a visitar a peu de carretera (per desesperació del Dani!). A cada punt on ens parem hi ha algun panell amb informació sobre la història del lloc, sobre algun animal o sobre algun element del paisatge.
I així és com ens assabentem que en aquesta zona van exterminar els llops i els coiots a principis del segle XX per poder tenir més bona caça de uapití (“elks”), cérvols i ants (“moose”). La manca de depredadors va causar un desequilibri tan bèstia a l’ecosistema que a la dècada dels seixanta van haver de protegir els depredadors i esperar que tornessin a la zona. El primer llop que va ser vist va ser als anys vuitanta i va morir atropellat en aquesta mateixa carretera. Malgrat tot, altres depredadors van tenir més fortuna. Amb el seu retorn es va recuperar l’equilibri i ara l’ecosistema gaudeix de “bona salut”, amb alguns canvis respecte a l’ecosistema de fa un segle. L’ant és ara més difícil de veure. Els científics ho imputen a diverses causes, la que em crida més l’atenció és l’estratègia que té l’animal per enfrontar els perills. Segons expliquen els experts, l’ant és un animal fort i de gran grandària. Quan se sent amenaçat es queda quiet amb les banyes apuntant al perill. Aquesta és una bona estratègia per combatre llops i coiots, però no dona bons resultats quan el perill és un cotxe o un tren. Amb aquests últims els elks i els cérvols se’n surten millor.

Parem en una de les moltes rutes que surten del costat de la carretera. En Dani ha triat la Castle Mountain Lookout, una ruta curta, uns set quilòmetres. Avui ja no neva, ha sortit el sol i ha pujat la temperatura fins a uns agradables -5 °C. Fa un dia espectacular. No soc conscient de la dificultat de la jornada fins que, just en començar a caminar, consulto el mapa topogràfic. Els ulls em surten de les òrbites quan m’adono de la quantitat astronòmica de corbes de nivell que travessa la ruta en poc més de tres quilòmetres. Traduït a la pràctica: el camí puja amb un desnivell pronunciat (més de 500 metres), poc recomanable per a adolescents amb poques ganes de caminar. Massa tard per a replantejar l’expedició. Esperem que la cosa no vagi tan malament com podria semblar.

El caminet està tot nevat i comença la pujada ben aviat. L’Ona està feliç. Per alguna raó ha decidit agafar el trineu i ja s’imagina com pot ser de divertida la baixada. A la Sira no me la miro gaire, ja intueixo que la jornada li està sent dura. En pocs minuts guanyem prou alçada per veure tota la vall. El paisatge és espectacular. Cada vegada fem parades més seguides, no tenim clar si arribarem al final. La Sira es queda en una de les giragonses del camí, amb uns morros importants, quan ja portem una bona pujada i el camí continua fent ziga-zagues amb una inclinació pràcticament vertical. Intentem recuperar-la amb alguna cosa per menjar, però no tenim res dolç. Potser una galeta de xocolata hauria ajudat.

La resta de l’expedició seguim amunt. La ruta s’acaba en una clariana de bosc sobre un sortint de la muntanya a manera de mirador natural. Contemplem les vistes, mengem una mica i recuperem forces per a la baixada. L’Ona fa quasi tot el descens deslliçant-se sobre el trineu camí avall. Tres quilòmetres i mig de baixada nevada, camí estret i cobert de neu. Xala de valent.

Arribem al final del trajecte una hora després. Al cotxe ens espera la Sira que després de cruspir-se les restes de la pasta a la bolonyesa del sopar d’ahir, ha recuperat els ànims. Un cop reunit l’equip altra vegada, enfilem carretera cap al nord. Arribem a Lake Louise (es pronuncia “leic luis“) a mitja tarda i ens instal·lem al càmping. Encara hi ha prou llum i decidim pujar a veure el llac. Visita ràpida. Demà hi dedicarem tot el matí.

Bonus track