Expedició nadalenca a Edmonton

Després de passar el Nadal i el Cap d’Any en mode “casolà”, decidim aprofitar els dies que ens queden de vacances i sortir de Calgary. El viatge “fàcil” (tenint en compte el fred, la neu i les poques hores de sol que tenim), és tornar a Edmonton. La Carmen, les seves nenes i en Rodrigo s’hi apunten. Ens quedarem tres nits a l’alberg d’Edmonton, on treballa en Diego i celebrarem allí el dia de Reis.

Sortim a mig matí de Calgary, amb el solet radiant i uns agradables – 4 °C. Parem a mig camí, prop de Red Deer a un folklòric bar de carretera decorat a l’holandesa. Un enorme molí de vent presideix l’edifici. Ara que ho rumio, no tinc ni idea què hi pinta un molí holandès al mig dels prats immensos de la província d’Alberta. El cas és que tan l’Àngels com la Carmen ens han lloat els donuts casolans que serveixen en aquest bar. Ni idea tampoc de quina relació hi ha entre els molins holandesos i els donuts!

Al bar del molí hi fem un dinar a la canadenca, a base de sopa i donuts. Sí, ja ho sé, la combinació és realment eclèctica, però si estàs en un molí holandès, al mig de la planúria d’Alberta i a la carta del bar ofereixen la sopa i els donuts com a especialitats de la casa … Doncs això, que ja no ve d’aquí!

Arribem a Edmonton a mitja tarda. En Diego està molt content de veure’ns. Petons abraçades i el paquetet amb els donuts del molí holandès. Ens instal·lem i sortim a passejar una estona. Trobem una curiosa botiga de discos (dels de vinil) que haurien fet les delícies de l’Aurin. El passeig per Edmonton a – 10 ºC s’acaba ràpid en refugiar-nos en un bar. Conversa tranquil·la i interessant per a conèixer en Rodigo i la seva experiència com a “profe visitante” que parla de la seva aventura pel Canadà en passat. Sopem en un restaurant coreà prop de l’alberg. Tota una troballa.

En Diego comença a treballar a mitjanit i la resta anem a planxar l’orella d’hora. Demà tenim un munt de plans per a fer.

Deixa un comentari