Avui fa un dia radiant de cel blau intens i sol brillant. A mig matí les nenes encara dormen i la Carmen no ha donat senyals de vida, però en Dani i jo no volem desaprofitar la tríada de sol, temperatura per sobre dels -7 °C i dia festiu. Redescobreixo el llibre que l’Àngels em va regalar pel meu aniversari sobre rutes urbanes per Calgary. En un mes sols hem fet una de les rutes pel parc urbà de Nose Hill. Era un diumenge fred i ventós i, a sobre, la selecció espanyola de futbol jugava no sé quin partit “important” al mundial. No cal dir que l’excursió va durar poc. Avui és el dia ideal per a provar sort amb una altra ruta.
Escullo la ruta 34, la que puja des de casa nostra fins al turonet de Crescents Hights, des d’on es veuen les millors vistes sobre el Down Town (vegeu l’entrada “A pas de pingüí“). Després de tantes setmanes agafant el cotxe per tot, me n’adono com trobava a faltar caminar per la ciutat. El lloc és preciós i el dia acompanya. És d’aquells moments que et carreguen d’energia positiva. Baixem de Crescents Hights per l’altre cantó fins al Down Town i passegem per Prince’s Island Park, una illa del riu Bow que travessa Calgary d’oest a est. Un cartell prohibeix nadar al riu Bow. Em sorprèn la prohibició. En la més que hipotètica situació en la qual a algú li vingués de gust un banyet a una temperatura per sota dels 0 °C, primer hauria de treure la capa de neu i gel que cobreix el riu!
Missatge de la Carmen. Que ja estan en marxa per a començar el nou any. Que què fem. Li expliquem que ja estem acabant la ruta i amb el pensament d’anar tirant cap a casa, dinar i tarda tranquil.la. Que és la una del migdia i que amb prou feines ens queden 4 hores de sol per fer quelcom a l’exterior. La Carmen s’alegra de les quatre hores de sol que ens queden. Temps just per fer la volta al llac Glenmore, al sud de Calgary. És optimista de mena … La veritat és que en Dani i jo tenim ganes de caminar més i Glenmore és una sortida molt ben parida. Punt de trobada: a casa nostra. L’equip infantil es queda a casa amb la nevera plena i l’equip adult marxa d’expedició a Glenmore.
La volta a Glenmore no té res a veure amb la primera experiència amb l’Àngels i els nens (vegeu l’entrada “Quilòmetres o hores?“). Sorpresa majúscula en descobrir que es pot travessar el llac caminant sobre la gruixuda capa de glaç que el cobreix. Descobrim un parc amb instruments musicals i despertem els artistes que portem dins (?!). Moment per a recordar a les “profes” de música del Jonqueres i la seva santa paciència … Acabem de fer la volta en unes tres hores, envoltats de neu i amb una posta de sol espectacular com a taló de fons. L’any nou comença prou bé.
Aventures en família per Amèrica 
Deixa un comentari