Aventures en família per Amèrica

Amb les vacances de Nadal hem trencat amb la rutina i també amb alguns hàbits. Fa dies que en Dani i jo volíem anar a corre, però no és fàcil trobar el moment. Les temperatures per sota dels zero graus sempre són una bona excusa, però quan veig a gent que surt a corre prop del riu sempre em fan una mica d’enveja i em desperten els remordiments. Aprofitant que avui les nenes estan al voluntariat del WinSport i que tenim la tarda lliure, ens abriguem bé i anem a corre al passeig de la riba del riu Bow. Gràcies al Chinook (aire càlid i sec de l’oest) que ens acompanya des de fa dies, estem a uns agradables -4 C. Està tot cobert de neu i el riu pràcticament tot glaçat. Anem prou abrigats i el fred no és un problema. Intento imaginar-me la cara de la Susana, la meva companya de carreres a Sabadell, si li arribo a proposar corre en aquestes condicions. Quin riure!

Fem una carrera curta. Uns 30 minuts. Veient com es pon el sol en una d’aquestes postes de sol tan espectaculars que hi ha a Calgary. El Down Town i el riu agafen aquella llum tan especial. Quin gust poder corre a l’exterior!

Arribem a casa amb el temps just per dutxar-nos i empolainar-nos per anar a donar la benvinguda al Nou Any.

L’entrada de l’any nou la fem a casa la Carmen. La Cesi (Profe Visitante de Canàries) prepara la sopa de peix de la seva àvia, la Ivy (també espanyola) i en Vic (de l’Índia) porten “salmorejo”, nosaltres el pa i l’embotit i la Carmen posa el formatge i el pernil. Mengem el raïm amb les campanades de TVE1 en rigorós diferit i després ens destapem amb el karaoke més desvergonyit.

Compartim el Cap d’Any amb en Rodrigo, antic Profe Visitant acabat d’arribar de Santander. Amb un jet-lag dels que fan història, aguanta la vetllada com un campió.