Aventures en família per Amèrica

Per continuar amb la tònica d’immersió al Canadà del cap de setmana, avui ens apunten a una típica i entranyable activitat de Nadal a la canadenca: sortim al bosc a caçar l’arbre de Nadal. A mi em sonava de les “pelis” (per a variar) però no tenia present que a el Canadà aquesta activitat formava part del seu Nadal. L’Àngels i els seus nens s’han apuntat a l’expedició que fa una companya de feina amb la seva família. Ens ho ha comentat i ens hi hem afegit tots quatre. Així, discretament, com qui no vol la cosa…

El punt de trobada és a Bragg Creek un petit poblet a uns 40 minuts a l’oest de Calgary. Sembla que a finals del segle XIX alguns colons europeus van intentar establir-se a la zona per a criar-hi bestiar. La zona, però, va resultar estar massa aïllada i els hiverns eren prou durs. Els pocs colons que van decidir quedar-se comerciaren amb els natius nord americans. Segons ens explica l’Àngels, el poble va tenir un moment d’esplendor fa uns anys, quan s’hi van instal·lar un munt d’artistes bohemis. El poble va créixer i ha acabat sent un punt de trobada pels urbanites de Calgary amb ganes de trepitjar muntanya.

El punt neuràlgic del poble és un aparcament amb els comerços al voltant, tots ells amb un aire de “far west”. Llistons de fusta pintats de diferents colors, una porxada davant de cada establiment i els rètols pintats a mà. Tot molt autèntic. Com sempre! Aquí és on ens trobem amb la resta d’expedicionaris. Amb el cotxe sortim de Bragg Creek i enfilem carretera amunt cap a la muntanya. En un moment donat aparquem al voral del camí i, equipats amb la roba de neu i una petita serra elèctrica, ens endinsem al bosc.

Passegem pel bosc com qui va al mercat, observant i valorant “el producte”. L’alçada de l’arbre, la distribució de les branques, la densitat de fulles… Tot per trobar “l’arbre perfecte”. Finalment, cada família escull un arbret, el tallem i l’arrosseguem fins als cotxes. Arribem als cotxes força congelats, amb ganes d’anar enfilant ja cap a casa (o algun lloc calentó). La temperatura ronda els -10 °C i l’operació “Caça de l’arbre perfecte” ha durat més d’una hora.

La nostra sorpresa és majúscula quan, a l’arribar als cotxes, la família canadenca amfitriona treu una mena de barbacoa portàtil i els marshmallows. L’Àngels hi afegeix el pa, les salsitxes i les salses. Amb un moment ja estem tots asseguts a la vora del foc esclafant-nos les mans i torrant salsitxes i marshmallows. En aquest moment ens rendim a l’evidència que som uns simples aprenents i que serà difícil arribar al nivell canadenc de “professionalitat” pel que fa a les barbacoes (en el sentit ampli del terme).

La Nicole, la mare canadenca de la família amfitriona, ens comenta que ha portat “llaminadures” per guarnir un arbre pels animalons del bosc. L’Ona i jo ens apuntem a l’activitat. Es tracta de penjar de les branques d’un arbre pastanagues, naps i farçallets d’herba verda. Tot un festí per a la fauna de la zona. És divertit i l’arbre queda ben bonic.

Amb la panxa plena, les mans calentes i l’arbret al porta-equipatges, iniciem el camí de tornada a casa. Planificant on posarem l’arbre i com el decorarem. Això, però, ja és una altra història (o una altra entrada!).