Aventures en família per Amèrica

Després de quatre setmanes a Canadà aquest cap de setmana ens aventurem a sortir de Calgary. Aquest és un cap de setmana llarg a Canadà. Dilluns 10 és “Thanksgiving” (dia d’acció de Gràcies) i és festa gran! Ja fa quatre dies que vivim a la nostra casa nova on hi tenim l’imprescindible i ens ve de gust començar a explorar el país. L’Àngels també té ganes de muntanya i ens animem a sortir totes sis. No tenim temps de planficar massa però la sort ens ve de cara. El mateix divendres a la tarda trobem un petit alberg als peus de les famoses muntanyes Rocalloses, lluny de la ruta més turística de Banff i Jasper i ben a prop d’un munt de llocs per a visitar.

Llogo un cotxe i ens hi encabim tots sis amb maletes i viandes. Són tres hores de trajecte, que ens passen prou ràpides parant a dinar a una típica benzinera al mig del no-res al més pur estil del “Far West”.

A la tarda visitem les Crescents Falls. Tot un espectacle. Una caminada prou assequible malgrat les protestes de l’equip.

Al vespre arribem a l’alberg quan els pocs hostes que hi ha ja fa estona que han sopat. Les fotografies de l’alberg que hem vist a Internet li fan justícia. És una cabana de fusta, acollidora i molt lluminosa. La zona comuna és àmplia i còmode. La llar de foc encesa convida a escarxofar-se als sofàs i a deixar passar el que queda del vespre.

Diumenge passem tot el dia a la muntanya. Visitem Abraham Lake i els Hoodoos que hi ha al costat (veure fotos). Pujant tartera amunt ens arribem fins a unes coves enormes. El camí és divertit i la canalla es queixa més aviat poc (estan ocupades mirant on posen els peus per no caure torrent avall).

A mitja pujada cap a les coves, tot fent el descans del dinar, a les noies els ve de gust fer una sessió de fotos “disfressades” de skaters. Segons elles son la gent “de calle” a Canadà.

A la tarda visitem el poblet al costat de l’alberg. Nordegg es un poble fundat a principis del segle XX per aprofitar la mina de carbó de la zona. La mina va donar molt de si, però va tancar als anys 50 i la majoria d’habitants van acabar marxant. Avui en dia el punt neuràlgic del poble és el camp de golf, al costat del museu i una petita tenda de gelats. Junt amb una tenda de manualitats indígenes i la benzinera, fan el grup de comerços del poble. Hi ha molt poques cases, totes de fusta tipus bungalows de càmping. El museu tanca a les cinc de la tarda i ja hem fet tard. De seguida tracem la ruta pel poble: gelat a la tenda, passeig pel camp de golf, compra a la tenda de la benzinera i cap a l’alberg falta gent! A Nordegg hi ha poca cosa més a fer …

A l’alberg sopem a hora canadenca tardana (a les 7 del vespre). Acabem la jornada jugant a jocs de taula davant de la llar de foc i planificant la ruta de tornada cap a Calgary per a demà.

Dilluns 10 és Thanksgiving, dia d’acció de Gràcies a Canadà. Sembla ser que és festa important. La gent fa dinars familiars amb rostit de gall d’indi i aquestes coses tan autèntiques que surten a les pelis. A nosaltres el Thanksgiving ens queda força lluny i decidim fer la nostra. La ruta de tornada a Calgary la fem per les Rocalloses. L’Àngels coneix un munt de llocs increïbles per fer muntanya i/o el guiri més “dominguero”. Veient els ànims de la tropa i que la metro no acompanya, optem per la versió més guiri “dominguera”. Glaciars, llacs, neus perpètues i muntanyes imponents, això és Canadà!

Amb l’Àngels anem fent llarga la llista de “coses per fer sense la tropa i quan hi siguin en Dani i l’Eugeni”. Amics i amigues lectors d’aquest blog, qui vulgui apuntar-se al grup d’aventurers intrèpids, que vagi fet guardiola pel bitllet a Calgary (l’allotjament el posem nosaltres!).