Aventures en família per Amèrica

Fua, avui ha estat el dia. Ha estat una passada i fins hi tot la Sira ha caminat sense problemes. 

D’acord que al final és alguna cosa semblant a: arbre, arbre gran, arbre enorme, arbre enoooorme, arbre encara més gran i així fins a l’infinit. Empalaga i tot, però no per això deixa de impresionar. 

Redwoods és una reserva natural on hi ha els arbres més alts del món. Sí, es veu que tothom creu que les Sequoies són més grans, però no, són les que tenen el tronc més ample, però els Redwoods són més alts. I aquesta vegada sense adjectius, els més grans i punt! Hem vist una comparativa de l’estàtua de la llibertat: 306 peus (uns 102 m), Sequoia: 320 peus (uns 106 m) i Redwood: 360 peus (uns 110m). Impresiona? Amb el dibuixet mola més, si el trobo, ja el posaré.

Doncs això, que tot el paisatge és de somni. Un càmping superintegrat amb l’ambient entre arbres que el primer dia ens semblaven grans i ara ja no tant. Al costat un riu amb una temperatura ideal per banyar-se, el seu pontet que porta a la ruta dels grans arbres i les barbacoes a tot drap. Només faltava la rossa amb el bikini i aquestes coses, però tot i estar a Califòrnia, d’aquest tema anem una mica escassos. 

Fem una excursió seguint el Boy Scout trail (unes 5 milles d’anar i tornar). Els arbres de tot el bosc que travessa aquest camí són tots redwoods. Alguns són realment grans i la resta són enormes. Impressionen els arbres caiguts, amb les arrels exposades, com un escarbat panxa enlaire. Tot i tombats, aquests gegants del bosc són més alts que nosaltres. Ens aturem aquí i allà a admirant “l’arbre més gran del bosc”, que queda desbancat pel següent, que s’alça imponent uns metres més enllà. Escalem els gegants caiguts, que jeuen, llargs com són, sobre el terra del bosc o sobre d’altres arbres que vàren tenir la mala sort de trobar-se en el radi d’acció de la caiguda. 

Acabem l’excursió contents i cansats. Amb l’energia carregada dels gegants del bosc. A la cabana del càmping ens espera una barbacoa de salsitxes d’ant per a sopar. Trofeu de caça de l’Anna i en Dave. Però no vénen soles, van ben acompanyades d’amanida, arròs blanc, blat de moro, espàrrecs a la brasa i un parell de salses “american taste”.

El dia acaba per alguns jugant a cartes a la llum de la llanterna del mòbil i per altres a la vora del foc de camp amb un tè o una xocolata calenta entre les mans. Ja tenim al sac un altre dia de la ruta per la costa del Pacífic!