Avui tocava dia de descans i espera tranquil·la per l’arribada de la resta de l’equip, però la deesa fortuna m’havia preparat altres activitats. Durant els cinc minuts que va durar el trajecte de la parada del bus a casa de l’Anna i el Dave, el Rich (pare del Dave i septegenari adorable) em va explicar…

Doncs semblava que no arribaria el dia, i aquí estem, repetint pas per pas el camí que fa uns deu dies van fer la resta de la família. No esperava posar-me tant nerviós els dies previs, o potser millor dit, el dia abans, però a mesura que passava el dia, el convenciment que em deixaria…