Aventures en família per Amèrica

Avui continuem fent quilòmetres per la Hwy 37 cap al nord. Veiem el primer black bear a peu de carretera. Passem per Jade City. La revista de la Hwy 37 en fa molta publicitat i hi anem a fer el tafaner. A la zona hi ha molts jaciments de pedres precioses. Sobretot de jade. Jade City no és res més que un establiment a peu de carretera on venen tota mena de pedres precioses extretes de la zona. Hi passegem una estona, però no comprem res. Preferim seguir la ruta fins a Tā Ch’lā Provincial Park on acampem.

El càmping està al costat del llac Tā Ch’lā amb aigua de colors turquesa. Tā Ch’lā en la llengua dels Dene (els indígenes de la zona) significa “manta amb forats” i fa referència al llac (la manta) i el munt de petites illes entapissades d’arbres que hi ha al llac (els forats). El fons i les vores del llac estan cobertes d’un fang blanc, barreja de closques d’animals aquàtics i d’un sediment blanc. Això, junt amb l’aigua cristal·lina, fa que el llac tingui tota la gamma de blaus. És dels llocs més bonics que he vist. Lloguem una canoa al mateix càmping i ens passem dues hores remant pel llac absolutament sols disfrutant de les vistes des de dins del llac. La gama de blaus és extensa. Em flipa el blau turquesa de les zones menys fondes del llac.

Després ens animem a fer un passeig tot seguint un itinerari que surt del mateix càmping i voreja el llac. Caminant a través del bosc de coníferes i trèmols (arbres semblants als pollancres i als àlbers), arribem fins a una enorme presa feta pels castors. Des d’allí contemplem el paisatge. És un lloc molt bonic.

La posta de sol sobre el llac Tā Ch’lā és, òbviament, increïble. Demà tenim previst acabar la Highway 37 i arribar ja a Yukon. Em sap greu acomiadar-me de la zona. Hi ha tant per a veure!