Aventures en família per Amèrica

Comencem avui la ruta per la Highway 37 des del centre de British Columbia fins el Yukon. La primera parada la fem a Gitwangak Battle Hill site, molt a prop del càmping. Avui en dia sols es veu un petit turó que s’alça just al costat de la carretera. Els plafons informatius expliquen que dalt d’aquest turó hi havia cinc habitatges envoltats d’un mur de fusta. Data de finals del s. XVIII, molt abans que els colons europeus arribessin a la zona. Sembla que eren un poble guerrer i que el cap de la tribu era un veritable busca-raons. Va morir en una batalla contra algun dels pobles veïns. Un cop mort, els veïns van cremar el poble del turó i van viure força més tranquils. És el primer poble de First Nations fortificat que veig al Canadà, bé, el que en queda.

El poble de Gitanyow queda uns quilòmetres més enllà. El poble en si és poc més que una benzinera amb botiga al costat d’un centre d’interpretació arran de carretera. La població viu escampada per la zona en cases més aviat remotes, com la majoria dels pobles del nord de BC. El que té d’especial Gitanyow és l’enorme col·lecció de tòtems superxulos plantats arreu. El centre d’interpretació està tancat sense més explicació. Llàstima! Contemplem els tòtems del voltant i continuem fent ruta.

Ja a la tarda arribem a Meziadin Lake. És preciós. L’aigua d’un blau intens contrasta amb els arbres que l’envolten. Ens cruspim el pícnic contemplant el llac. Prop del llac hi ha una estructura construïda per ajudar els salmons a remuntar el riu Meziadin. És un bon lloc per a veure saltar els salmons. No ho havia vist mai. És tot un espectacle. A la guia posa que també és freqüent veure els grizzlies pescar, però avui no tenim sort.

Anem força bé de temps i el dia allarga molt. En Dani insisteix a fer una de les excursions que es desvien una mica de la Hwy 37 fins a Stewart. Hem de deixar la Hwy 37 i recorre 65 quilòmetres cap a l’oest per una carretera de muntanya i em fa una mica de mandra, però finalment m’animo. De seguida reconec que val la pena. La carretera és molt bonica. Va serpentejant entre les muntanyes i el riu, amb els glaceres a peu de carretera.

Arribem a Stewart i flipem mentre circulem pel carrer principal. Sembla un poble de pel•lícula de l’oest. Està ple d’edificis històrics (més de cinquanta anys) més o menys restaurats i reconvertits en botigues, restaurants i comerços varis. A en Dani i a mi ens recorda la sèrie “Doctor en Alaska” que feien a finals dels ’80 a hores intempestives. Sopem a un restaurant mexicà i dormim al càmping del poble.