Prince Rupert

Prince Rupert no ofereix molt més que l’arribada del ferri i algun restaurant original i autèntic. Tenim pensat passar-hi sols el matí. Descobrim, però, el museu i la visita s’allarga. Ens hi passem una bona estona llegint sobre la història de la zona i de la ciutat. També tenen molts objectes de les comunitats First Nations de la zona. Ens hi quedem tots tres enganxats. Malgrat el nostre entusiasme, tanquen el museu a les 12 per anar a dinar i ens recomanen tornar-hi a la 1, després de dinar. Per a nosaltres és massa d’hora per a dinar. Decidim fer un passeig pels voltants del poble fins al port de pescadors. La veritat és que no ens triomfa gaire, però ens obre la gana per a dinar. L’oferta gastronòmica és molt completa per ser que és un municipi petit. Ens decantem per un Fish&Chips a un restaurant amb solera al centre. A la tarda encara tenim temps de fer una altra passejada fins Butze Rapids on els forts corrents de les marees passant per l’estret canal creen el fenomen de l’onada sostinguda, igual que el que vàrem veure al Hoskyn Channel, a Quadra Island.

Des de Prince Rupert enfilem per la carretera 16 que s’allunya de la costa cap a l’interior de British Columbia. Anem una mica a l’aventura, la guia del Canadà no s’entreté gaire a descriure l’enorme territori que és el nord de British Columbia. Tenim cinc dies per arribar a Marsh Lake, prop de Whitehorse, al sud de Yukon. Triem un lloc sobre el mapa per a passar la nit. És un encreuament on deixem la carretera 16 i agafem la Highway 37 que puja cap al nord fins al Yukon. Acampem al Kitwanga Municipal Campground en un poblet on no s’arriben a agrupar més de tres o quatre cases, però que té una benzinera i una botiga. Suficient! El càmping és municipal. Un petit terreny al costat de la carretera (no gaire transitada). Molt senzill però ben cuidat. El porten uns voluntaris del poble de Kitwanga. L’import dels donatius dels campistes va íntegrament a la construcció d’un recinte per a l’ambulància de Kitwanga. Xafardejant el taulell d’anuncis del càmping descobreixo una guia turística de la zona en format revista. Està dedicada exclusivament a la Hwy 37, la carretera que acabem d’agafar i que ens portarà fins a Yukon. Em falta temps per a repassar-la d’inici a final. Hi ha de tot. Aquesta revista és un tresor! Com sempre, la informació és poder. Demà comencem la Hwy 37 “amb coneixement de causa”.

La Highway 37 és la carretera que connecta el centre de British Columbia amb el Yukon. Uns 724 quilòmetres que creua la zona més inhòspita de la província. La revista informativa que hem trobat al càmping de Kitwanga et detalla els llocs per visitar al llarg del trajecte amb algunes excursions opcionals una mica més allunyades de la carretera principal. És just el que necessitem per a planificar la ruta fins a Yukon. Com sempre, hi ha tant per a veure que hem de fer selecció. Faig llista de desitjos i després, calendari en una mà i el Google Maps a l’altra, anem quadrant el tema. Tenim quatre dies per arribar a Marsh Lake (Yukon) i uns 1155 quilòmetres. Hem de passar les tisores a la llista de desitjos. Així i tot ens queda una ruta ben bonica.

Deixa un comentari