Aventures en família per Amèrica

L’illa de Vancouver és molt gran i remota. Fins i tot pels mateixos canadencs. Potser és per aquest motiu que en l’imaginari col·lectiu Vancouver Island es limita a Victoria (la capital de British Columbia), el Juan de Fuca Trail, Nanaimo, Ucluelet i Tofino. Tot localitzat a la meitat sud de l’illa. Pels mateixos habitants d’aquestes ciutats i per la resta d’habitants de B.C. Vancouver Island es podria limitar a aquesta porció de l’illa. Més al nord “no hi ha res”. Si bé és molt cert que no hi ha ciutats grans (ni mitjanes), al nord de Vancouver Island hi ha MOLT per a veure. Els habitants d’aquesta zona considerada com a molt remota estan orgullosos de ser el “True North” (el nord veritable) de l’illa, conscients que viuen en un lloc remot. Ara bé, quan a aquests habitants del remot “True North” els hi ensenyes en un mapa a on queda el destí del ferri que agafem, s’afanyen a dir que “allò sí que és remot”.

Prince Rupert és el port d’arribada del ferri que surt de Port Hardy dos cops per setmana. Cobreix el trajecte en poc més de 14 hores (més de 500 quilòmetres). L’hora de sortida és a les 7.30 del matí, però et demanen que hi siguis 2 hores abans. Així que avui a les 5.30 del matí ja estem fent cua a la terminal del ferri de Port Hardy. I no som pas els primers! Un cop embarcats ens afanyem a buscar un bon lloc amb vistes al mar per a passar el dia. El ferri va força ple, però pràcticament tots els passatgers han agafat cabina, així que tenim la zona de menjador per a nosaltres pràcticament tot el trajecte. Fa un dia ben rúfol i no ve gens de gust estar a coberta. Així i tot, sortim de tant en tant a prendre l’aire (fresquet!) i a contemplar el paisatge impressionant sense el filtre de les finestres del menjador. Tot el recorregut passa entre illes o entre illes i el continent. No naveguem en cap moment per mar obert. Així el viatge és molt tranquil. A més de contemplar el paisatge, també tenim temps per a menjar, per a llegir, per a escriure el blog, per a dormir …, No tenim cobertura ni WiFi, així que tenim temps per a tot!

Arribem a Prince Rupert quasi a les 12 de la nit prou cansats. Ja en vistes de les hores a les quals arriba el ferri, hem reservat plaça en el càmping de Prince Rupert. Un cop desembarcats, una bona colla dels passatgers del ferri acabem anant en corrua fins al càmping. Ja a càmping ens afanyem a trobar la nostra plaça, plantem les tendes i a planxar l’orella. Demà serà un altre dia!