Aventures en família per Amèrica

Aquesta tarda visitem una altra de les recomanacions de la guia: Telegraph Cove. Com el seu nom indica, el lloc va començar amb un sol edifici que allotjava l’estació de telègraf. Es van anar afegint edificis fins a crear un petit poble al voltant d’una petita badia, a recer del mar obert. Avui en dia el lloc conserva l’aire colonial amb les edificacions originals de fusta pintades de colors vius. Han aconseguit conservar la majoria dels edifcis i reconvertir-los en establiments per a turistes. Malgrat que és turístic, és un lloc amb molt d’encant. Les cases són de fusta i estan construïdes sobre pilars de fusta per mantenir-les sobre l’aigua. La badia és molt petita i el pendent de les muntanyes que l’envolten és massa pronunciat per a poder construir. És per això que han construït les cases sobre l’aigua. Una passarel·la també de fusta ressegueix el contorn de la badia i et porta fins a la sortida cap al mar. Allí és on hi ha el Centre d’Interpretació de balenes.

Al Centre d’Interpretació de balenes ens hi passem una bona estona aprenent sobre les orques i altres balenes, així com la història de la pesca intensiva, la davallada en picat de la població de cetacis de la zona, la protecció de diferents espècies i la progressiva recuperació. Una de les coses que em crida més l’atenció és que tenen un munt d’orques identificades. Les diferencien gràcies a les taques fosques dels flancs i de sota l’aleta caudal. Les cries es queden amb la mare tota la vida fent grups matriarcals. De vegades poden coincidir fins a tres generacions dins d’una mateixa família. Les mares ensenyen a les cries a caçar, a relacionar-se amb la resta d’orques i a comunicar-se amb sons. A la zona de Vancouver Island es diferencien quatre grans grups. Cada grup té la seva dieta, el seu comportament i el seu propi dialecte. No sols no s’entenen entre individus de grups diferents, ni tan sols s’aparellen entre si, malgrat que són la mateixa espècie i poden coincidir en el mateix hàbitat. Així trobem les orques “Residents” del nord i les “Residents” del sud que s’alimenten de salmó, són bastant sedentàries, molt socials i “xerraires”. Les “Transeünt” s’alimenten de mamífers marins (foques, dofins, llúdrigues), canvien bastant les zones on pesquen, no són tan socials i són més silencioses. El quart grup és el que viu més lluny de la costa i s’alimenta de taurons. Les “Residents” poden emetre sons mentre s’alimenten perquè els salmons no hi senten, però les “Transeünt” no poden emetre sons, ja que els mamífers marins sí que hi senten. Ho trobo fascinant!

A la tarda ens animem a fer la sortida en barca inflable per anar a observar cetacis just davant de Telegraph Cove. En James, el guia, ens explica abans de sortir que tenim moltes probabilitats de veure balenes geperudes, que són les que més abunden a la zona, n’han estat veient tot el matí i tenen un comportament molt regular. Ens explica que les orques, per la seva mida i el seu comportament, són més difícils de veure. Dit això, sembla que avui és el nostre dia de sort. Al cap de pocs minuts de navegar per la zona albirem un grup de diverses orques. Estan pescant salmó. Veiem els salmons saltar fora de l’aigua intentant escapar del festí. També marsopes (Phocoena phocoena, cetaci semblant al dofí) jugant amb les orques tot saltant al seu voltant. Està clar que aquestes orques són “Residents”. Les marsopes no poden jugar amb les orques “Transeünt”, ja que formen part del seu menú. Veiem una orca saltar i treure tot el seu cos fora de l’aigua, per després caure pesadament i esquitxant tot al seu voltant. Ens deixa a tots bocabadats, incloent en James! Més tard veiem balenes geperudes. Deixen entreveure la seva aleta dorsal quan surten a respirar i, de tant en tant, es capbussen tot mostrant l’aleta caudal. Una cria de balena geperuda també li agafa el rampell de saltar fora l’aigua mentre espera que la seva mare surti a la superfície per a respirar. Se’ns fa tard i ja hem de tornar, però en James ha reservat uns minuts al final de la sortida per a poder veure les llúdrigues de mar. A l’Ona i a mi ens encanten, d’ençà que vàrem escoltar la xerrada de la rànger a Long Island. En som seguidores incondicionals! En James les té ben localitzades i camí de retorn cap a Telegraph Cove trobem un grup de llúdrigues de mar nedant panxa amunt totes ben coordinades. Són genials!

Ja acabant el recorregut, en James ens explica que la població de balenes geperudes es va extingir de l’estret que separa Vancouver Island del continent per culpa de la sobrepesca. L’última balena geperuda de la zona va ser pescada l’any 1909. Després d’aquesta, va quedar clar que no es podia pescar més balenes a l’estret. S’havien acabat. Es calcula que a escala mundial la població s’havia reduït un 80% i algú va tenir la idea de prohibir-ne la pesca. L’any 1997 es va veure la primera balena geperuda de la zona després de vuitanta-vuit anys. Va ser tot un esdeveniment! La mateixa balena va anar tornant cada estiu amb les seves cries. La van acabar batejant amb el nom de Big Mamma. Avui en dia tenen fitxades a 140 balenes geperudes que passen l’estiu a la zona de Telegraph Cove. Al sud de Vancouver Island, davant les costes de Victoria, n’han identificat més de 400! M’encanta aquesta història 🙂 .