Aventures en família per Amèrica

La granja de la família Connaty on estem passant aquests dies mentre explorem la zona està a Coal Harbour, just davant de la badia. És una comunitat d’una cinquantena de cases més aviat disseminades al voltant de la badia que fa una llarga entrada de l’oceà Pacífic, a la costa nord-oest de Vancouver Island. Es podria dir que el centre neuràlgic de Coal Harbour és l’embarcador. Al costat encara es manté més o menys dempeus un edifici enorme que havia estat l’estació balenera, motor econòmic de la zona durant molts anys. Segons ens han explicat la Myra i en Bryce, els nostres amfitrions, el paisatge idíl·lic que contemplem avui en dia des dels grans finestrals de la sala d’estar de la granja no té res a veure amb el que es va veure durant molts anys, mentre l’estació balenera va estar en funcionament. Ens expliquen que l’aigua estava tenyida de vermell, de la sang dels animals que s’esquarteraven a l’estació. Les rates abundaven per la zona, fent festa grossa amb les restes que es descartaven. També ens parlen de l’olor intensa que ho impregnava tot. Olor d’oli ranci. L’olor va quedar durant molt de temps. Fins i tot anys després que haguessin tancat l’estació. Ens expliquen també que encara ara, en dies de molta calor, la fusta dels edificis de la badia “supuren” i l’olor de greix ranci es deixa notar altre cop. Ho trobo increïble!

Avui en dia el petit embarcador de Coal Harbour és el punt de sortida i d’arribada d’embarcacions de pesca esportiva. A part d’això, i d’un restaurant que han inaugurat fa pocs mesos, Coal Harbour no té més activitat econòmica ni més serveis. La comunitat depèn de Port Hardy per a fer la compra, per anar a escola, pel metge…, Per a tot. És la població més propera a Coal Harbour. Aquesta està a la costa est del nord de l’illa de Vancouver. Curiosament, pots creuar l’illa de Vancouver costa a costa des de Coal Harbour a Port Hardy en 13 quilòmetres. La família Connaty, malgrat tenir la casa a Coal Harbour, tenen una vida molt activa Port Hardy: l’escola, la feina, les amistats…, No és d’estranyar, doncs, que quan vàrem dir a la Myra si ens volia acompanyar a la nostra pròxima aventura de cap de setmana, ella ens digués que no podia perquè era FiLoMi days. Naturalment, vàrem haver de preguntar què era això dels FiLoMi days. Pel que ens va estar explicant la Myra, vàrem deduir que era com la festa major del poble. Per l’expressió de la cara de la Myra quan ens explicava el que es feia durant els FiLoMi days, vàrem tenir clar que a ella li feia molta il·lusió i que nosaltres ho havíem de viure. FiLoMi ve de les paraules “Fishing” (pesca), “Logging”  (tal·la d’arbres) i “Mining” (mineria) que són els tres pilars econòmics de la zona. Segons vàrem entendre, els FiLoMi days fa relativament pocs anys que se celebren i són una excusa per fer festa, retrobar-se amb els veïns que potser no veus des dels FiLoMi days de l’any anterior i revitalitzar la zona.

Fitxem als FiLoMi days els tres dies que dura. És una típica festa major de poble a l’estil canadenc. A la festa no hi falta el cerca-vila, els concerts de música en viu, les pel·lícules a la fresca i els focs artificials de cloenda. Ha sigut un cap de setmana diferent.Algunes curiositats a destacar. Primer: no es pot beure begudes alcohòliques fora del recinte vallat construït de manera temporal per aquest fi. I així és com estan la majoria dels adults “engabiats” dins un recinte a un racó del parc de la vil·la mentre la resta (les criatures) campa lliura pel poble. Segon: la cursa d’ànecs és curiosa i prou divertida (pel que hem estat veient aquests mesos). Tercer: la cursa d’embarcacions autoconstruïdes és molt emocionant!