Aventures en família per Amèrica

Avui és “Canada Day”, festa grossa al Canadà. Estant a un lloc remot a la costa oest de Vancouver Island fa que l’efemèride ens passi prou desapercebuda. Al punt d’informació d’Ucluelet ens recomanen fer el passeig arran de costa, entre roques i bosc plujós. Fem un pícnic prop d’una de les petites platges que hi ha a la zona. En Dani insisteix a visitar Long Beach, entre Ucluelet i Tofino (l’altra Meca del surf). A Long Beach descobrim perquè és la Meca del surf. La platja fa honor al seu nom és molt llarga, enormement llarga i les onades són constants.

Visitem el centre d’interpretació de Long Beach on hi ha una exposició molt xula del que hi ha a la zona. L’Ona i jo ens quedem embadalides escoltant una de les ràngers fent una xerrada sobre llúdrigues marines. En Dani plega veles al cap de poc i surt a la platja a caçar crancs o el que se li posi per davant, prefereix més la pràctica que la teoria.

A la xerrada ens expliquen que les llúdrigues van ser caçades pels colons europeus per la seva pell des del s. XVIII fins a principis del s. XX, quan van acabar extingint-se a Vancouver Island. Fins aquí, res nou! La llúdriga és una espècie clau a l’ecosistema: amb la desaparició de l’espècie, l’ecosistema va anar pel pedregar. Resumint-t’ho molt: els eriçons de mar (el menú preferit de les llúdrigues) van colonitzar tota la superfície de la costa, devorant les algues Kelp fins a deixar-ho tot ben pelat. Sense els “boscos” d’algues Kelp, moltes altres espècies no tenen lloc on refugiar-se ni alimentar-se. Peixos, estrelles de mar, crancs, caragols…, A mitjans del s. XX l’ecosistema marí de la costa oest de Vancouver Island (oh, sorpresa!) estava fet “mistos”. Qui s’ho podria imaginar! Segons ens va explicar la rànger, un fet insòlit va donar lloc a un gir de guió totalment inesperat. Em costa de creure, però sempre m’han dit que els ràngers són de fiar! Així doncs, ho donarem per vàlid. I “se non è vero, è ben trovato”. Resulta que cap als anys seixanta (en plena guerra freda) l’exèrcit dels Estats Units volien fer proves de bombes nuclears a la costa sud d’Alaska. Fins aquí, res nou (tampoc)! No sé ben bé per quin motiu¹* van pensar que les llúdrigues que vivien allí s’havien de reubicar per evitar bombardejar-les. I així va ser com 89 llúdrigues de la costa sud d’Alaska van ser reubicades a la costa nord-oest de Vancouver Island. Ni idea si amb el permís o l’assabentat del govern canadenc. Em fa gràcia imaginar a un grup de soldats de l’exèrcit dels Estats Units alliberant un munt de llúdrigues a una platja remota de Vancouver i sortint corrents. Això últim ja és collita pròpia. El que sí que és cert és que les 89 llúdrigues van aprofitar l’oportunitat i han acabat repoblant la costa oest, fent festa grossa amb el superàvit d’eriçons de mar. Amb el retorn de l’espècie, l’ecosistema va recuperar l’equilibri. Malgrat que em sembla una història amb final feliç, els pescadors de la zona no veuen a les llúdrigues amb gaire bons ulls. Les veuen com a competidores directes pels seus interessos econòmics. Així doncs, ni és feliç per a tothom ni la història ha acabat. S’ha de continuar buscant l’equilibri.

Després de la xerrada, la rànger ens convida a una passejada per la platja acompanyats d’un rànger que ens explica els ets i uts dels mil-i-un animalons que viuen entre marees. Òbviament, l’Ona i jo ens hi apuntem quasi sense ni preguntar. En Dani ens acompanya, quin remei! El rànger i una dotzena de turistes motivats ens passegem més d’una hora per la Long Beach en marea baixa, descobrint-ne meravelles. Meduses, isòpodes, amfípodes, crancs, petxines …, sembla un supermercat d’història natural. Marxem a contracor, amb un munt d’informació sortint-nos per les orelles. Hem de continuar fent ruta. Aquesta nit dormim a Quadra Island, a la costa est de Vancouver Island.

Arribem a Campbell River a mitja tarda, després de creuar-nos Vancouver Island d’oest a est, costa a costa. És un poble de costa més o menys gran des d’on hem d’agafar el ferri cap a Quadra Island. Al costat de la terminal des d’on s’agafa el ferri estan celebrant el Canada Day. Com que encara tenim una estona abans no surti el pròxim vaixell, decidim passejar-nos entre la multitud. Cadires de càmping, mantetes de pícnic, cotó de sucre, hot dogs, música en viu i banderes del Canadà. Tot molt autèntic. Comprem alguna cosa per entretenir la gana i ens instal·lem entre la multitud per a veure passar la tarda. Amb un altre estil, diferent del d’Alberta, continuem estant al Canadà profund.

El ferri ens porta a Quadra Island en menys de 15 minuts. L’illa és més aviat petita i ja sols arribar-hi, veiem que el ritme és pausat i relaxat. Arribem al càmping amb el sol ben baix, reflectint-se sobre la badia, just davant de les parcel·les. El lloc és increïble. Demà sortirem a explorar l’illa.

1. Més tard vaig llegir a la revista Canadian Geographic March-April 2024 la història més detallada sobre la reubicació de les llúdrigues. L’opinió pública del Canadà estava preocupada per aquestes proves nuclears que l’exèrcit estava fent a les Illes Aleutianes de l’estret de Bering (entre Alaska i Rússia). Un grup de dotze activistes van posar rumb a les Illes Aleutianes a bord d’un vell vaixell de pesca des de Vancouver per mirar d’aturar les proves o, com a mínim, protestar fent acte de presència. En el viatge de tornada el grup va acabar constituint-se sota el nom de Greenpeace. Quan la Comissió de l’Energia Atòmica dels Estats Units va descobrir que a la zona que anaven a bombardejar hi havia una important població de llúdrigues cuquis i adorables, van témer incrementar l’animadversió de l’opinió pública i van decidir fer un gest de “bona voluntat” reubicant centenars de llúdrigues a altres zones de la costa d’Alaska, Oregon, Washington i la costa oest de l’illa de Vancouver. ↩︎