Aventures en família per Amèrica

L’objectiu d’avui és arribar a Victoria, al sud de Vancouver Island, on tenim reservada una habitació en un hostal al down town de la ciutat. Malgrat que hi ha mil i un racons per a parar i visitar al llarg de tot el recorregut, no podem parar gaire. L’últim ferri que surt de Vancouver cap a Victoria és a les 9 del vespre. No val a badar, no tenim cap altra manera d’arribar a l’illa. Fem una parada ràpida per a menjar alguna cosa a Kamloops. Aquí detectem que ja no som a Alberta. A la cafeteria la dependenta va directa al gra i ens pregunta què volem. Ens quedem parats! Ja ens havíem acostumat a tota la parafernàlia de frases de cortesia que s’intercanvien clients i treballadors abans de preguntar i respondre el motiu de la visita a l’establiment. Els edificis de Kamloops, el paisatge i, fins i tot, els cotxes són diferents dels d’Alberta. Això ja no és el “far far west”.

Arribem a la terminal de Vancouver per agafar el ferri poc abans de les 6 de la tarda. Al comprar els bitllets ja ens informen que al de les 6 no som a temps d’agafar-lo i que, per la quantitat de passatgers que estan esperant tenim un o dos ferris d’espera. Tenint en compte que passen cada hora en punt, en tenim per estona. La bona notícia és que aquest vespre arribem segur a Victoria. En algun ferri o altre acabarem pujant. Ens posem a la cua carregats de paciència i ens sorprèn la quantitat de gent que va avui cap a l’illa. Lliguem caps de seguida. Dilluns, 1 de juliol és Canada Day, un dels festius més assenyalats del Canadà. Aquest és un cap de setmana llarg per a pràcticament tots els canadencs i hem decidit anar tots a Victoria. Fantàstic! Finalment, aconseguim pujar a un dels ferris i gaudim de les vistes de l’oceà, les costes escarpades i els núvols baixos que ens ofereix l’estret de Georgia.

Finalment, arribem a l’hostal passades les onze de la nit. Cansats i mig adormits. En fer un tomb al voltant de l’hostal buscant aparcament ens adonem que Victoria té el mateix tipus de down town que la resta de grans ciutats de nord-Amèrica. Els humans que habiten als seus carrers fan basarda. Tard, cansats i tot fosc, no és la millor primera impressió del que és Victoria. La recepcionista de l’hostal ens surt a rebre tan bon punt entrem al vestíbul. Després de fer la paperassa anem directes a dormir, no estem per a res més. L’aire surfista-decadent de l’establiment ens és absolutament igual ara mateix. Ja som a Vancouver Island. Demà serà un altre dia.