Aventures en família per Amèrica

Aquest cap de setmana tenim un altre repte que ha estat esperant al bon temps. Creuar la ruta que uneix Moraine Lake i Lake Louise. És un trajecte d’uns 21 km que supera dos colls a més de 2.000 metres d’altura i amb més de 1.600 metres de desnivell positius. És una de les rutes que ens han recomanat per la seva bellesa i que permet estar aïllat de tot en una de les zones més turístiques de tot Canadà.

No és que ara ens haguem tornat bojos amb les rutes alpines, és que hem hagut de forçar al màxim per esperar al bon temps i intentar fer les rutes sense neu. De totes maneres, si heu llegit les entrades anteriors, sabreu que no hem tingut sort, està sent un any amb molta neu, i tot apunta a aquest cap de setmana no serà una excepció.

Els integrants de l’expedició són els sospitosos habituals, la Ona, la Laia i el Dani. Aquesta vegada ens hem emportat a la Sira, que ens guardarà la caravana al càmping de Lake Louise mentre nosaltres ens dediquem a pujar muntanyes.

Sortim del càmping dissabte al matí, poc abans de les 7:00 h, i després d’uns quants busos aconseguim arribar a Moraine Lake cap a les 8:00 h. Jo no coneixia encara un dels llacs més famosos i sorprenents del parc Nacional de Banff i continuaré sense fer-ho, per què allò que ens esperava no era, ni molt menys la seva millor versió. Mig gelat i amb una falta d’aigua alarmant, l’espectacle era desolador, per sort el circ de muntanyes que l’encerclaven encara colgades de neu, feien molt millor efecte, tot i que ens deixen ben clar quin seria el nostre destí.

La ruta va ser molt més dura del que preveiem, mooooolta neu, i tot i portar les raquetes i els spikes (havíem après del cap de setmana passat) no vam deixar d’enfonsar-nos en una neu molt tova, de perdre’ns per falta d’un camí clar per seguir i maleir-nos cada vegada que havíem de tornar a treure’ns o posar les raquetes.

Al cap d’unes 11 h de camí, arribàvem a Lake Louise. Cansats però contents. El que no sabíem és que l’entramat de busos de l’anada ens tenia preparada una de bona i ens deixaria tirats al pàrquing de l’estació d’esquí. Així que, igual que la setmana passada, ens va tocar caminar 4 km extres fins al càmping, on ens esperava, una mica preocupada per les hores, la Sira.