Aventures en família per Amèrica

Aquest cap de setmana comencem una de les aventures que fa temps que estem preparant. Una ruta a peu de tres dies que ens farà recórrer una part de les Rockies que encara no coneixem. La primera idea era fer una circular per al parc Nacional de Waterton, al sud d’Alberta, just a la frontera amb els EUA, però ens vam a adormir, i quan vam voler reservar places per dormir als pocs llocs que on hi ha permís, ja estava tot ocupat, així que vam haver de canviar d’idea i refugiar-nos una mica més al nord, al Castle parc provincial, una zona a tocar de Waterton i on és permesa l’acampada lliure, s’havien acabat els problemes per dormir.

Un problema que s’havia d’afegir a la nova ruta és que no era circular, o no del tot, és a dir que no arribava al mateix lloc on començava, així que necessitàvem ajuda externa. Per sort gent disponible a donar un cop de mà entre els PPVVs sempre sobre i aquesta vegada el sempre disposat Daniel es fa oferir a fer-nos de taxi.

La ruta era exigent, però assequible: uns 30 km i mig amb 1400 de desnivell a recórrer en dos dies i mig que ens havia de permetre gaudir de l’Alberta més salvatge i descobrir indrets inhòspits que fins ara no havíem trepitjat. El trajecte era més o menys així:

Com acostuma a passar en aquests casos la llista d’interessats era força llarga en els seus inicis, però al final es queda en una sortida familiar: només la Ona, la Laia i el Dani formen l’equip final.

Així doncs, sortim divendres tan ràpid com ens és possible, per arribar al parc provincial de Castle Mountain (no confondre amb la muntanya, que queda al costat de Banff) cap a dos quarts de set. Tenim unes tres hores abans no es faci fosc. Per sort l’etapa avui és curta i preveiem arribar amb temps.

El Daniel puja amb nosaltres, però no pot carregar pes, així que tornarà un altre cop al cotxe per dormir a mig camí i venir-nos a recollir d’aquí dos dies a l’altre cantó de la muntanya.

Sota un temps força estable, ruta ràpida, de pujada dura, però sense entrebancs, ens porta fins al Barnaby Lake. Durant el trajecte ha anat apareixent gradualment la neu i finalment al llac hem de buscar bé el lloc que estigui pla i es pugui veure la terra per plantar la tenda.

Mentre preparem el sopar, entre emocionats i cansats i delitosos de continuar, el Daniel inicia la baixada. A nosaltres ens ha respectat la llum i hem arribat amb prou temps, esperem que a ell també li donin les cames.

Dels ossos, que segons les males llegües aquesta part de les rockies està plena, ni rastre.