Aventures en família per Amèrica

Després de l’aventura de la glacera d’ahir, avui toca “descans” de la companyia. Ens despertem sense despertador i ens llevem amb tranquil·litat. En Dani i jo fem una volta pel càmping, per la zona de tendes. Em sorprèn la quantitat de campistes que s’aventuren a passar la nit en una tenda de campanya o dins del cotxe sense electricitat ni cap mena de calefacció. Calculo que aquestes nits estem arribant als 15 C sota zero. Sense comentaris. De tornada a la caravana, esmorzem com uns campions la xocolata desfeta importada per la Nuna directament des d’Esparreguera. Quin regal! Mentrestant, donem un cop d’ull a les opcions per avui.

Al matí optem per passejar pels voltants d’Edith Lake i Annet Lake. Ambdós a tocar del poble de Jasper. El cartell d’informació a peu de llac mostra unes fotos d’aigües blaves, platges de sorra fina, para-sols i turistes en banyador. Els colors llampants de les fotos de publicitat del lloc contrasten amb la paleta de blancs i grisos que hi ha darrere del cartell. El llac continua cobert d’una generosa capa de gel i les platges del voltant del llac s’intueixen sota la neu. Intentem animar a les adolescents perquè surtin del cotxe, ni que sigui a estirar les cames. Miren el llac gelat darrere les temptadores fotos publicitàries. Ni es molesten a clavar-nos la mirada. Simplement, baixen del cotxe i es posen la jaqueta. La Pilar, la PPVV de la família amb qui estem compartint l’escapada, no deixa passar l’ocasió per a llençar algun comentari mordaç: “Oh, quina sorpresa! Un altre llac gelat!”. La Pilar ens comenta que li encanta la neu i els paisatges hivernals d’alta muntanya, però que, després de sis mesos d’hegemonia blanca, ja té una “mica” de ganes de veure els llacs blaus, els prats verds i l’aigua corrent pels rius. A mi em continua fascinant la neu, el glaç i el fred. Tinc ganes d’estiu, de caloreta i bon temps, però no tinc pressa. Vull assaborir els últims dies del llarg hivern al Canadà.

Fem un pícnic frugal a una de les taules estratègicament col·locades arran de llac. A la tarda ens arribem al Pyramid Lake, presidit per la imponent Pyramid Mountain. Al recitar el “menú” de l’excursió de tarda a base de llac gelat envoltat de muntanyes nevades, les adolescents es neguen a sortir del cotxe. Entenc la reacció (fa mesos que contemplem llacs gelats i muntanyes nevades) però no la comparteixo. La Pyramid Mountain és espectacular. Sembla talment una piràmide d’uns curiosos tons vermellosos i coberta de neu. Fins i tot les adolescents, en veure-la, es deixen sorprendre pel decorat. Un cop consultat el mapa de la zona, prometem solemnement fer la ruta curta, de poc més d’un quilòmetre fins a una petita illa del llac. El lloc és espectacular. Com sempre! L’Ona i la Sira descobreixen que la capa de gel sobre el Pyramid Lake és prou fina per a moure-la en trepitjar-la. Quan es belluga, l’aigua del llac colpeja la part inferior de la capa de gel fent un so molt curiós. Una curiositat que hem après avui sobre el desglaç dels llacs.

En Dani decideix caminar els 5 quilòmetres fins a Jasper. Les adolescents i jo ens hi desplacem en cotxe i l’esperem a una cafeteria cuqui del poble gaudint d’un merescut “hot chocolate”.