Jasper, el mític

Per fi ha arribat l’esperat Spring Break! A casa el traduiríem com “Vacances de Setmana Santa” però al Canadà el tema del país agnòstic se’l prenen molt seriosament. Així que tenim les vacances pautades per les estacions de l’any, Spring, Summer, Fall i Winter. L’únic sant que celebren aquí és el “Saint Patrick”, de clares arrels irlandeses, moltes referències a la cervesa i poc contingut religiós.Sigui d’una manera o d’una altra, les vacances són genials. Aquest Spring Break continuem el format de caravana i explorar les Rockies que vàrem iniciar tot just fa un any. Poc ens imaginàvem llavors que faríem del càmping i la caravana el nostre “modus operandi” per a descobrir bona part d’Alberta, Montana i Wyoming. El nostre objectiu en aquesta ocasió és Jasper. És un dels molts parcs naturals que hi ha a les Rockies. Visita “obligada” després de fer-te la foto a Banff i a Lake Louise. Tothom s’estranya que ho tinguem encara a la llista de “coses pendents”. No patiu, aquests dies posarem la marca de “fet” a Jasper.

Ahir, quan en Dani va acabar de treballar, vàrem sortir derrapant cap a Jasper. En condicions òptimes són unes quatre hores de trajecte. Amb la caravana n’afegim un parell més. Sis hores de camí! Quan érem a Catalunya em semblava una barbaritat. Ara em sembla una distància prou raonable … A més, la carretera de Banff a Jasper és espectacular. Coneguda com la “Icefield highway” (la carretera de les glaceres), ressegueix la vall al cor de les Rockies de sud a nord entre les glaceres, que pots veure a peu de carretera sense baixar del cotxe. És “tremendo”!

Avui comencem amb un dels “plats forts” que ofereix Jasper: Maligne Canyon i Maligne Lake. Ens han explicat que l’aigua del canó baixa amb una força impressionant. Això a l’estiu. Ara mateix està pràcticament tot glaçat. La gràcia de la versió hivernal és passejar per dins del canó, sobre el gel del riu. Des del fons del canó veiem les cascades gelades d’un blau irreal i amb un estat de “pausa” permanent. Les parets del canó, erosionades per la força brutal de l’aigua, han agafat unes formes ondulades que fan una sensació de moviment. Sembla un decorat d’una pel·lícula. Ens passem una bona estona simplement contemplant l’espectacle, com si fóssim en un museu.

Després del passeig pel canó, ens arribem (en cotxe) fins al Maligne Lake. El meu pare ens va recomanar agafar la barqueta que et porta fins a l’illa al mig del llac. Ja li vaig dir que no creia que la barqueta estigués operativa a aquestes dates, al Canadà la temporada del bon temps comença al juny. Efectivament, la primera visió del Maligne Lake és una enorme esplanada blanca llisa i suau. Fent el passeig de rigor al voltant del llac veiem el que deu ser l’embarcador, tot cobert de neu, esperant el juny. La barqueta no s’albira per enlloc. Fem una passejada fins a Moss Lake (també gelat). Es nota que ha caigut una bona nevada aquesta setmana. Està el bosc espectacular. A la tonada ens prenem la llibertat de creuar el Maligne Lake sobre el gel. Ja que no podem veure els colors del llac, com a mínim, fem “possessió” del terreny.