Aventures en família per Amèrica

Avui, 10 de març, ens despertem relativament tard per anar a fer un brunch al gran i únic… pub de Kengsinton. Hola molt bones, ja torno a ser aquí, per què? Per il·luminar-te el dia. Com ja he dit, el dia comença relativament tard. Només em vesteixo i vaig cap al sofà per trobar-me a la mama fent la novena trucada del dia. Es veu que ha de parlar amb molta gent, però jo què sé. En teoria havíem de sortir a les 10 am, però acabem sortint a les 10:30 am, que no és molt tard però igualment. Quan ja estem totes preparades marxem. El papa es queda, que ha d’acabar les seves hores de feina, i ja vindrà després. La passejada fins allà és la mateixa de sempre. L’únic inconvenient és que al Canadà no tot és roselles i arcs de sant matí. Quan ha nevat i comença a fer menys fred, com podreu deduir, la neu es desfà i, sinó, es gela. Cap de les dues opcions és bona. Si no et trobes amb una pista de gel que a la que et despistes te la fots de qualsevol manera, et trobes amb un bassal que ‘bueno’, ni les piscines olímpiques s’atreveixen a tant. Tu penses que pots passar-ho i res, et mullaràs la sola de la sabata, però el bassal té aquesta virtut: com més ample, menys profund. Al principi penses que els petits no seran res i acabes sortint d’allà que no saps si sorties a fer un passeig o a treure’t el carnet de bussejador.

Arribem al pub i la cambrera de sempre ens reconeix. Ens asseiem i demanem. Com que ja sabem que tarden una mica massa, començo a explicar com seria l’espai on estem si fos la meva habitació. Cadascú dona la seva opinió sobre la meva habitació ideal. Uns 20 minuts després arriba el menjar, i, de regal, un senyor que es fa dir el meu pare, que passava per allà. Ell també demana i mengem com uns reis (com sempre). Una hora després d’haver arribat ja hem acabat i marxem, a on? Al lloc més remot de tot Calgary. Perquè l’Ona té un partit d’handbol.

Arribem i jo, la veritat, no sé com poden haver construït una escola en mig del no-res, literalment. Unes companyes de l’equip de l’Ona ens diuen que no obren el pavelló fins a la 1 pm. Així que ens esperem dins el cotxe, i, aprofitant, fem una becaina. La mitja hora que tenim per descansar, passa de pressa, i el primer partit també passa relativament de pressa. Acaba el partit i jo me’n vaig pitant que tinc babysitting. El babysitting tampoc és molt interessant, així que no explicaré gaire. Vam jugar a restaurants, princeses i a maquillar-nos de… no sé què es això! Quan arribo a casa, l’Ona em proposa de veure alguna sèrie o pel·lícula. Finalment, decidim veure “Percy Jackson”, una sèrie de mitologia grega. I bé, crec que això és tot. No ha estat molt ocupat, però ha estat bé.