Aventures en família per Amèrica

Tal com havíem decidit ahir, avui ens aixequem amb ànims i una empenta inusitada. Poc després de les vuit està tothom en marxa i la caravana en mode dia, amb la taula muntada. Ens coordinem amb resta de l’equip i aconseguim sortir abans de l’hora prevista tots en grup cap al museu, que no està gaire lluny. Acaba d’obrir i la mestressa ens dona la benvinguda, ens informa que aquesta setmana, per les festes, el museu és gratuït. Ens encanta! És enorme, interactiu i molt modern…

Queda maco no? Doncs res, no ha estat així, en el fons ha estat més com era d’esperar, ens ha costat la vida arrencar, l’esmorzar ha estat de tranquil·litat absoluta, i anar recollint un anar fent sense pressa. De totes maneres, un cop aixecats i mig desperts ens hem adonat que estem a British Columbia i que el fus horari ens donava una hora més! Gràcies a això només sortim mitja hora tard, a temps per descobrir que el mini-museu de Golden estava tancat per vacances, com el punt d’informació de la ciutat, tancat per temporada, tot molt normal en vacances de Nadal.

A partir d’aquí tot a millor. Visita al Down Town de la vila, minúscul, canadenc i amb encant per fer temps i arribar just quan obrien les portes del refugi de llops que ahir va descobrir la Laia. Lloc petit amb cinc o sis (ningú té clar el número exacte) llops engabiats provinents d’empreses d’ensinistradors d’ossos i llops per pel·lícules i d’altres que s’han trobat malferits a prop de les carreteres. De totes maneres el lloc té el seu encant i el lloc es fa omplint de gent, mentre llegim els cartells, admirem els llops i els peus van passant de freds a congelats. Poca estona després la mestressa ens informa a la xerrada informativa, de la sort que hem tingut, avui estem a uns agradables -3°, molt per sobre dels -26° de fa just un any. L’explicació se’n va més enllà de la mitja hora i quan acaba, tots tenim clar que s’han de recuperar calories en una cafeteria com més aviat millor. Tots? No!!! La Laia i la Ona continuen admirant llops mentre la resta desfilem cap a indrets més càlids per menjar alguna cosa i intentar recuperar la sensibilitat als dits dels peus.

Finalment, hem aconseguit arrencar a les dues del refugi, recuperar l’esperit d’ànim i menjar el que hauria de ser un dinar ràpid i ja estem a punt per a l’activitat de la tarda, una excursió que ens ha buscat la infatigable Maite, d’uns 6 kilòmetres i pràcticament plana. El camí és molt agradable, però sobretot completament congelat, per sort tots anem amb spikes (petits grampons molt útils per aquests indrets) menys la Ona que s’ho passa pipa lliscant, relliscant i caient de tant en tant.

Acabem l’excursió de nit, tal com era previsible donada l’hora d’inici, cansats (sobretot l’Alea que es considera de nou enganyada i que ha près el relleu de la Sira en això de rondinar) i contents per l’èxit de la sortida.

Avui ja només ens queda arribar de nou al càmping, per preparar el sopar i acabar amb una agradable tertúlia a la nostra caravana, que està cobrint amb escreix totes les nostres necessitats.