Aventures en família per Amèrica

L’hivern és pels valents. O pels inconscients! Tres setmanes de vacances al Canadà s’han d’aprofitar. Encara que siguin a ple hivern. Les Rockies les tenim a tocar i la caravana esperant darrere de casa. Volem explorar Yoho National Park i Kootenay National Park encara que estigui tot cobert de neu. La notícia de la nostra expedició hivernal s’ha escampat entre el grup de PPVV que s’han quedat a Calgary aquest Nadal i s’han apuntat a la festa. Tres famílies més dos afegits, tres cotxes i tres caravanes. Aventura assegurada!

Per mil històries que ara no vénen a tomb a explicar, sortim de Calgary a les 11 tocades del matí, un dia més tard del que teníem previst i una caravana menys del que esperàvem. Tot sobre el previst (més o menys). Anant cap a Golden, al cor de les Rocky Mountains, fem un parell de parades de “guiri”. D’aquelles d’aparcar el cotxe al costat de la meravella natural a visitar, contemplar l’espectacle, fer un parell de fotos i cap al cotxe una altra vegada. Anem carregats amb les caravanes i és força tard. No volem passar de llarg i anar directes al càmping de Golden. No tenim gaires més opcions: visita “guiri”.

La primera parada la fem a Natural Bridge. Una roca enorme perforada pel pas de l’aigua a gran velocitat. Hi ha força neu i el riu està parcialment gelat, però encara es pot veure el pont de pedra natural. És molt xulo. L’Antonio i la Pilar flipen. És la primera vegada que visiten les Rockies. La cosa promet. Fotos de rigor i cap al cotxe.

La següent parada és a Emerald Lake. Expliquen les fotos que hem vist del llac, que les muntanyes que l’envolten es veuen reflectides sobre el llac com si fos un mirall. Hi arribem en caure el sol. El llac glaçat acumula un pam de neu. Ja podeu aventurar que no s’hi reflexa absolutament res damunt de l’aigua. Ens ve de gust estirar les cames i fem una volteta arran de llac fins que la Sira protesta suficient. La tornada la fem caminant sobre el llac gelat. Malgrat que no s’hi veuen les muntanyes reflectides, el llac i el paisatge continua sent espectacular.

Arribem a Golden ja de nit. Creuem el poble i ens fa sensació de poblet de pel·lícula de l’oest. Les cases de fusta, els carrers amples, la via del tren…, El càmping està als afores del poble. Hi plantem les dues caravanes una mica a les palpentes. El càmping és la mínima expressió: parcel·les més o menys delimitades al mig del bosc i un petit cubicle calefactat amb dutxes i lavabos. Tot i que hi ha caravanes a quasi totes les parcel·les, no es veu una ànima. S’ha de dir que és ja nit tancada, està tot nevat i tenim uns agradables -7C. Els onze membres de l’expedició ens repartim entre les dues caravanes on compartim l’espai minúscul i el sopar. Com diria ma mare: semblem la família Trap. Primer dia d’aventura completat. Em meravella la rapidesa amb la qual ens hem cohesionat com a grup i com tothom s’ha adaptat a les circumstàncies. Tenint en compte que ens coneixem des de fa tot just quatre mesos.