Ingredients per un bon Nadal lluny de casa

És Nadal! Per una bona colla de raons aquest any tornem a passar el Nadal a Calgary. No ha sigut fàcil, però un cop hem pres la decisió, hem decidit passar el millor Nadal possible. Amb en Dani vàrem estar pensant què fer el dia de Nadal. Volíem que fos un dia especial malgrat no disposem de l’ingredient principal: la família. Amb aquesta premissa, passar un bon Nadal era un repte. Havíem de buscar suport en la resta d’ingredients i trobar un “substitut” per la família. I amb tot plegat ens ha sortit un Nadal ben especial i, sobretot, molt autèntic. Aquí us deixo la recepta.

Ingredient #1: Un bon àpat. Des de l’èxit rotund del gall d’indi de Thankgiving, la idea de repetir el mateix rostit per Nadal s’ha convertit en un element inexcusable. La setmana abans de Nadal, el nostre supermercat de confiança ens ha regalat altra vegada un gall d’indi congelat per ser tan bons clients (es podria traduir en ”ens gastem una pasta cada vegada que hi posem els peus”). Ara ja no hi ha excusa: el gall d’indi és el convidat estrella a la taula de Nadal. El caldo de Nadal acompanya el rostit de gall d’indi. Fusió gastronòmica. Ho cuino tot el dia abans amb les nadales sonant a la cuina a tot drap. Estranyament no protesta ningú. No sé si perquè els agraden les nadales o perquè volen menjar caldo i gall d’indi l’endemà. Els comensals també contribueixen al gran àpat. L’Ivan i la seva mare (acabada d’arribar de Mèxic) porten bacallà a la biscaïna. La Maitane ha preparat un pastís de formatge tremendo i la Coralia munta al moment un postre a base de galeta, crema de coco i nata. Varietat de patissos allarguen la llista de postres. No donem a l’abast!

Ingredient #2: Nadales i Tió. Doncs això, que ja des d’ahir les nadales sonen en bucle a la cuina de casa. Algunes sols sonen per l’altaveu i d’altres les canto a pulmó. També comptem amb el Tió, adoptat l’any passat a la primera cacera de l’arbre. Ens vam endur quatre arbres de Nadal i tres Tions. Va ser prou productiva! La nit de Nadal varen venir a casa algunes famílies de PPVV i altres afegits per a fer cagar el Tió. Prou complicat explicar als no iniciats en el món del Tió com funciona el tema. Els va costar d’entendre sobretot als adults. Les dues nenes petites, un cop van veure com anava el tema amb la primera cagada, es van aprendre la cançó immediatament i la van cantar les vegades que va fer falta amb un accent tarragoní increïble. Vist l’èxit de la cagada, és possible que a partir d’ara es criïn Tions també a Albacete i a Madrid.

Ingredient #3: Neu i llumetes. D’això anem servits a Calgary! Va nevar fa uns dies i, amb el fred que fa, encara aguanta. El paisatge nevat fa molt de Nadal. A més la gent posa molt d’esforç i il·lusió (i també força calés) a guarnir les façanes i els jardins amb llumetes, figures, rètols i el que faci falta. Cap al tard fem el passeig prescriptiu per la zona alta, on hi ha les casalots que “mola” anar a visitar per Halloween. Per Nadal tampoc s’estan de res. Fa molt de fred, però les vistes del Down Town des de dalt del barri de Crescent Heights valen la pena.

Ingredient #4: Família de substitució. Està clar que és l’ingredient més important. El bon àpat, les nadales, el Tió, neu, llumetes…, Tot és molt millor si ho comparteixes amb algú. Professors Visitants, visitants que no són professors, algun mexicà i una nicaragüenya ens hem aplegat a casa per Nadal. A falta de la família “més propera”, ens hem adoptat els uns als altres. Amb els pocs mesos que fa que ens coneixem, tots tenim molt clar el valor de les relacions socials i la importància del caliu humà. Al capdavall, la resta d’ingredients no acaben de quallar sense l’ingredient #4. Sense cap mena de dubte, és el que li acaba donant el regust especial.