Aventures en família per Amèrica

Aquí l’escalada en gel és un esport fàcil de practicar, hi ha gel per tot arreu a partir del novembre i fins i tot aquest hivern que ha estat especialment càlid, es pot practicar sense problemes. Només has de tenir molts diners o amics. Jo he optat per la segona, que la primera opció està difícil.

L’any passat vaig fer un curs d’un dia amb la universitat i prou. Aquest hivern hi volia tornar, però necessites tant material que resulta impossible, així que, aprofitant que alguns companys del grup del boulder són experts, hem muntat un dia d’experiència al gel per a principiants.

Tot i que anem de tirats i aprofitant el material dels altres, necessitem botes tècniques, grampons (de veritat, no spikes) i piolets d’escalada. Ho lloguem tot a la universitat de Calgary, i surt per un pico, però com us dic, aquest esport no és barat.

Després de tota la setmana donant-li voltes ens hem aconseguit ajuntar, als peus del Grazy Lake, uns deu bojos de l’escalada quasi a les 7 am, tot i que ens han fet aixecar a les 4:30 am, però quan vas amb tanta gent és difícil quadrar horaris. La que no ha parat de remugar (porta des d’ahir) ha estat la Maite, matinar no fa per ella, i no entén tantes preses. Amb tot i gràcies al Rafa que avui ens farà de guia i mentor, som pràcticament els primers a arribar a la zona d’escalada. No fa gaire fred i tothom està de molt bon humor, tot i les hores que són.

També ens acompanya la Lupe, la mare de l’Ivan, que ha vingut a passar el Nadal amb el seu fill i no s’ha volgut perdre l’aventura, tot i que un cop a lloc, tapada amb sacs de dormir, asseguda a sobre l’estoreta i un te calent a les mans, no ha tingut cap mirament en assegurar que havia vingut enganyada pel seu fill. La veritat és que l’accés a les vies és fàcil, però potser no tant per una persona de seixanta-nou anys.

Ens passem tot el matí escalant, i uns quants ens animem, sota la crítica mirada de la Coralia que avui fa de cap de seguretat, a obrir alguna via. A mi em deixen fins i tot posar algun clau!

Tant la Coralia con el Rafa diuen que el gel no està en gaires bones condicions, a causa dels constants canvis de temperatura, però la veritat és que no ho noto gaire.

Cap a les 15:00 h comencem a plegar veles, ho recollim tot i ens encaminem cap a Canmore molt contents de l’experiència i de tenir companys amb qui compartir-ho, fins i tot la Maite acaba confessant que estat bona idea aixecar-se d’hora. Al poble descobrim una cerveseria-restaurant que em deixa fascinat. El lloc és increïble, el menjar força bo i la cambrera és d’una candidesa que ens deixa enlluernats. Hi haurem de tornar amb la família.

Arribem a Calgary ja de nit, molt cansats, però molt satisfets d’un dissabte que hem aprofitat al màxim. Gràcies Rafa! Gràcies Coralia!

The Cast

Rafa: Onuvense de pro afincat des de fa anys a Calgary. Apassionat de la montanya. Sense ell no haguessim pogut fer tota aquesta moguda.

Coralia: Nascuda a Nicaragua, manitobana​ d’adopció desde molt petita. Va passar molts anys a Winnipeg i ara viu a Calgary. L’ànima del grup, instructora d’escalada i boja de la seguretat.

Daniel (tercer): Amic, molt amic, de Coralia, de fa alguns dies.

Lupe: la mama incombustible. Una delícia. Quina empenta i ganes de viure!

Ivan: Ja el coneixeu. La copia pràcticament exacta de la Lupe. Però si fins hi tot parlen igual!

Maite: Ja l’haurieu de conèixer. “Cuidao” que et dirà les coses tal com son, sense filtre.

Camila: Brasilera inmigrada fa menys d’un any a Calgary. Sempre de bon humor i ganes de gresca. Una caipirinha ben fresqueta.

Maitane: Una vasca de cap a peus. Fa poc mes de quatre mesos va arribar a Calgary buscant fortuna amb una Work & Holiday. Vigila que li proposes, que dirà que sí.

Jimmy: Quin paio! Consultor bancari reconvertit a assistent de vol. Cada cosa que explica és més surrealista que la següent.

Dani: jo.