Aventures en família per Amèrica

Avui ens tocava dia de diversió, visitant Capilano Bridge, entre parc d’atraccions i atracció turística dintre de Vancouver. Increïblement, hem sortit de casa amb temps i per esperar l’obertura del pont passegem per un dels molts parcs que hi ha per la zona. És allà on ens arriba la dolorosa notícia de la pèrdua del Fernandu. Ens deixa a tots molt tocats. Feia dies o setmanes que sabíem que podia passar en qualsevol moment, però no per això és menys dura la pena. Continuem el nostre passeig veient el mantell de fulles seques que ho cobreix tot d’una altra manera. Estar tan lluny de casa també té aquestes coses, que quan t’agradaria estar al costat dels teus, no pots.

La tristor que ens ha quedat a dins no combina gaire amb el Capilano Bridge, no ens hi veiem. Així que canviem d’idea i marxem de visita cultural a veure museus.

Steventon és un poblet al sud de Vancouver, que conserva la seva autonomia, però del que costa distingir on comença i on acaba. Vindria a ser com Barcelona, Hospitalet del Llobregat i molts altres.

En poc més de vint minuts de cotxe ens plantem al nostre objectiu, un poble pesquer que es va fer famós per les seves fàbriques de salmó enllaunat que van donar feina a un gran nombre de temporers provinents d’Àsia, Europa i fins i tot algun First Nation.

En un dia encapotat típic de Vancouver, amenaçant a pluja i amb una temperatura acceptable descobrim que es tracta d’un museu peculiar. Està format per les diferents dependències de la Britannia Shipyards, una de les majors fàbriques de salmó enllaunat que hi va haver per la zona.

Així doncs, son d’unes instal·lacions a l’aire lliure (molt ben pensat per un lloc on plou el 80% del temps) en el que vas passejant pels edificis on vivien els temporers i la resta dels treballadors, amb família o sense. També veiem l’armador de la fàbrica, allà on reparaven i fins i tot construïen els vaixells per finalment arribar a l’edifici on, creiem, processaven el peix, que actualment és un popurri de records del que va ser aquesta fàbrica de llaunes de peix.

Tenim la panxa ja fent run-run, però la Laia ens empeny a continuar i no deixar que es faci de nit massa ràpid. Així que ens encaminem cap al centre del poble, on visitem primer el minimuseu del tramvia de Steveston, molt entranyable i que ens permet apendre una mica més sobre la història del poble i després el Steveston Museum on acabem d’entendre que estem en un indret peculiar, que ha lluitat per conservar la seva essència i per la seva gent. Es tracta d’un dels pocs llocs amb ànima que hem descobert, orgullós del seu passat i que s’ha sabut reinventar cada vegada que ha estat necessari, sense perdre el seu esperit que el fa especial.

Per acabar el dia i mentre es va fent de nit, dinem/sopem peix en un dels molts restaurant de la zona. Un grec que ens fa sentir una mica com a casa, amb el menjar mediterrani i la decoració estiuenca, i ens reconforta del dol que portem tots a dins avui.