Aventures en família per Amèrica

Thanksgiving és una de les festes més assenyalades en el calendari canadenc. En un país tan “jove” on la immigració és tan elevada i tan diversa, les festes i costums es difuminen en un calendari que sembla construït per peces i d’una manera, a parer meu, un xic artificial. Una vegada més les pel·lícules han sigut la font d’informació d’on hem après tot el que “s’ha de saber” sobre el Thanksgiving: el gall d’indi al forn, una taula ben parada i cases decorades que acullen familiars arribats de tots els racons del país per a passar aquestes festes en bona companyia. Ja “sobre el terreny” jo vull anar més enllà del que m’explica Hollywood. Vull entendre què és el Thanksgiving per a poder celebrar-lo “com toca” i amb coneixement de causa.

El Canadà i els EUA celebren el Thanksgiving, però l’origen de l’un i el de l’altre no és ben bé el mateix. L’origen d’aquesta celebració als EUA va ser un àpat que compartiren a principis del s. XVII natius nord-americans i colons britànics, quan aquests últims celebraven l’èxit de la collita i donaven gràcies a les coses bones que havien tingut al llarg de l’any. La celebració va esdevenir festa nacional a mitjans del s. XVIII i ja des del seu inici el significat ha anat canviant lleugerament, però no la manera de celebrar-ho: àpat a base de gall d’indi on s’apleguen amics i familiars. Al Canadà la celebració també s’originà a partir de tradicions Europees, quan els colons britànics celebraven àpats per a donar gràcies pels viatges segurs i la collita ja a finals de s. XVI. A finals del s. XIX va esdevenir celebració nacional. Un fet que em crida l’atenció és que la celebració del Thanksgiving al Canadà (segon dilluns d’octubre) és ben bé 6 setmanes abans que la celebració als EUA (últim dijous de novembre). Sembla que el motiu és l’arribada precoç del fred al Canadà, que obliga a avançar les collites i, per tant, la celebració d’aquestes.

Un cop informada a la família del que significa el Thanksgiving, ens apuntem a celebrar-lo. Per ser honesta ja havíem decidit celebrar-ho tant si com no, però necessitava posar-hi una mica de context. A falta de més família disponible per a l’esdeveniment, decidim convidar a una petita representació de profes visitants. En Dani i jo estem convençuts que hem de fer el gall d’indi, com a les pel·lis. De fet, ja fa setmanes que als supermercats hi ha gall d’indi i tot un ventall d’utensilis d’allò més diversos per a preparar-lo. Amb una de les compres de xifres astronòmiques que fem de tant en tant, el supermercat ens obsequia com a clients predilectes amb un gall d’indi congelat, net i polit, a punt per a cuinar-lo. Estem parlant de 6,8 kg de “bitxo” que feina tenim a encabir al congelador. Trucada al David, el nostre cuiner de confiança. Es peta de riure amb l’aventura del gall d’indi i ens dona quatre indicacions sobre com descongelar-lo i com cuinar-lo. Amb la fotesa, entre una cosa i una altra, ens passem tota la setmana pendents del gall d’indi.

Avui ens apleguem set comensals a la taula. Compartim anècdotes de les nostres aventures al Canadà, riem una estona i gaudim del gall d’indi que, modèstia a part, no ha quedat gens malament! No tinc gaire idea de com ho han celebrat a altres llars canadenques, però suposo que això del Thanksgiving deu anar per aquí …