Aventures en família per Amèrica

Més visites! Ahir va arribar la família Sánchez al complet i en David Manzano. Els vàrem anar a buscar a l’aeroport. Vàrem esperar una eternitat, però sempre és bonic i emocionant anar a buscar gent a l’aeroport. Amb l’arribada de l’última remesa de convidats ja som tretze! A casa ens hi hem encabit onze. En Joan Carles i l’Olga estan dormint a l’apartament d’un company de Profesores Visitantes. Aquesta setmana serà intensa. Som molta colla, tenim moltes coses a fer i poc temps per a fer-les. Tenir la casa i l’agenda plenes ens carrega les piles. Quines vacances més xules!

Avui toca descoberta del Down Town de Calgary. No soc molt entusiasta dels paisatges urbans, però el centre ciutat de Calgary m’encanta. Potser perquè el veig cada dia des de quasi qualsevol punt de la ciutat, potser perquè ja el considero un lloc conegut, una imatge amb certa connexió amb “casa”. El cas és que m’agrada passejar i ensenyar el centre. Avui fa calor però jo m’emporto un jersei per si de cas, que sempre acaba canviant el temps. En el que portem d’estiu, però, no han pujat tan les temperatures com avui. Després d’insistir fins a l’extenuació que al Canadà fa fred i que el fet de ser al mes d’agost no significa calor de màniga curta i sandàlies, arribats al migdia m’haig de menjar les paraules. Fot una calor de mil dimonis! En David em té fregida amb els comentaris sarcàstics sobre baixes temperatures i “rebequeta per a quan es giri fresca”. En fi …

Amb l’excusa que és l’aniversari de l’Anna Sánchez, dinem a un restaurant una mica “glamurós” del Down Town per celebrar-ho. Penseu que els restaurants estàndard del país basen el menú en hamburgueses, “Fish&Chips” i pizzes. Aquest restaurant té la carta, si més no, una mica més elaborada. Al dinar s’hi afegeixen la Judit i en Tak, que han vingut expressament des de Canmore. Ens cruspim una bona teca i fem sobretaula fins a mitja tarda. Els del restaurant “flipen”. La sobretaula no es coneix al Canadà. I encara “flipen” més quan demanem la ronda de cafès després de dinar. Ja feia temps que no ho veia això. I és que hi ha costums que no s’han de perdre!

Al sortir del restaurant anem passejant fins a Inglewood, el barri més antic de Calgary, just al costat del Down Town. Visitem un llibreria de segona mà de dimensions descomunals i passegem pel carrer principal. Vaja, el que es coneix com fer el “guiri”. Acabem a una de les nostres cerveseries preferides, el Cool Garden. Parada obligada. Recuperem forces apalancats als sofàs del local, xerrant, per variar, de castells.

Cap a mitja tarda donem per tancada la teràpia de grup i fem equips de treball: uns van a buscar la carn per la barbacoa de la nit, els altres s’encarreguen de la canalla i la resta ens passegem fins a casa. Al vespre fem la típica barbacoa, la que s’acaba embolicant. S’hi afegeixen la Sarah (veïna) i l’Ivan, que ja és un més de la família. Més tard passen també a saludar uns altres veïns del carrer. El fet que no els coneguem d’abans no és cap inconvenient. Un cop presentats, els convidem a una birra i ja són “coneguts”. Com no pot ser d’altra manera, la vetllada acaba amb una conversa llarga i profunda sobre castells i amb una sessió pràctica on l’Ivan i la Sarah comencen la seva immersió en el món dels castells.

La primera jornada a l’Hotel Calgary ha estat realment intensa. Demà més!