Aventures en família per Amèrica

Hem dormit, per primera vegada, a la carretera. Deixant les bondats dels càmpings, la nit ens ha enxampat a mig camí. Parem a prop de Saguenay sota una pluja intensa, per un costat la carretera i per l’altre el refugi per animals Battures de Saint-Fulgence, que demà, si ens ho permet la pluja, descobrirem.

La nit ha estat tranquil·la, els cotxes ens han respectat i tot i el cel gris i el fred, la pluja ha parat fa força estona. Efectivament, les passarel·les per sobre dels aiguamolls als quals dona nom el refugi ens permeten fer una primera passejada gaudint de l’entorn. Sembla increïble com a qualsevol indret, sense ser parc natural, puguis trobar indrets així, cuidats, lliures de contaminació i a pocs kilòmetres (o metres) d’una ciutat de prop de 150.000 habitants.

A mig matí ens hem plantat al parc Jaques-Cartier, no estava gaire als plans, però ens venia de pas i tornar ja cap a Montreal no és una opció. El centre d’informació està al mig del parc i només en creuar-lo ja ens adonem de dues coses: estem molt a prop de Quebec City i avui és diumenge: hi ha molta gent per tot arreu aprofitant totes les opcions que dona un parc natural com aquest: caminar, bicicleta, canoa, ràfting…

Nosaltres ens hem apuntat a dues activitats, una per avui: passeig amb canoa i altre per a demà. La primera sorpresa és el punt de trobada per agafar la barca: un camí pedregós d’uns quants kilòmetres que hem de fer amb la nostra casabus. Si nosaltres posàvem cares cada vegada que arribàvem a un revolt, hauríeu d’haver vist les dels cotxes amb què ens creuàvem, no va acabar ningú al riu de pur miracle.

Arribem just, a temps… bé, de fet tard, però la veterana que ens acompanyarà amb la RABASKA, una canoa gran i ample amb la que ens deixem anar pel riu i escoltem les històries que ens explica la nostra guia.

Després de la nit d’ahir, avui anem de càmping. Arribem tard, quasi de nit, però amb prou temps per veure que potser hi hauríem de passar alguna estona més. Avui de moment dutxes, sopar i a dormir.

L’endemà ens hem aixecat sense presses (com cada dia) però sense perdre temps, que al matí tenim descoberta dels animals del riu i a la tarda ruta guiada entre les roques gegants. Per arribar a la ruta ens torna a tocar recórrer el camí amb l’autocaravana, però aquesta vegada la cara d’espant només la posen els altres, nosaltres ja estem acostumats.

Fem una mica de pica-pica i cap al càmping una altra vegada, que ens espera la piscina, els jocs d’aigua i el parc infantil.

A la tarda/nit, la Meri i el David ens conviden a sopar fora, tot i que no tinc clar per què, hauríem  d’agrair-li nosaltres a ells la visita. Busquem i remirem però només aconseguim un altre lloc d’hamburgueses i patates. Molt maco el local i molt a la moda, però el menjar no surt del que ens té acostumat Canadà.

L’últim dia ens serveix per deixar als Brunet a Montreal. Ells es quedaran tres dies més visitant la ciutat, però nosaltres tot i que no passegem gaire, ens sembla de nou haver tornat a Europa, concretament a França.

La casa és buida quan arribem, els Dòria encara estan de viatge per les rockies.