Aventures en família per Amèrica

Aquest estiu fa vint-i-cinc anys del meu primer viatge al Quebec. L’agost de 1998 la Sarai i jo vam llençar-nos a la “piscina” i vàrem travessar l’Atlàntic per primera vegada. Va ser una aventura en majúscula, sobretot tenint en compte les condicions en les quals viatjàvem: amb un pressupost mínim i sense Internet ni telefonia mòbil. El Quebec és enorme i vam decidir limitar la nostra ruta de descoberta a la ciutat de Montreal i a la riba est del riu Saint Laurent. Una de les moltes coses que vam deixar pendents per manca de pressupost va ser anar a veure les balenes.

Avui marco com a “fet” aquest tema pendent. Un dels objectius que teníem la Meri i jo per aquesta escapada a Quebec era veure les balenes del riu Saint Laurent. A la resta de l’expedició també els hi fa certa gràcia l’activitat, així que decidim passar un parell de dies a Tadoussac, a unes 3 hores en cotxe al nord de la ciutat de Quebec. Segons totes les guies, Tadoussac és un dels millors llocs del món per a veure balenes. Ahir vam vorejar la riba est del riu Saint Laurent des de Tadoussac fins Escoumins, a uns 45 minuts de Tadoussac. Vem visitar un parell de centres d’interpretació des d’on es podien veure les balenes des de la mateixa costa.

Després de la ruta per la costa, vàrem tornar al càmping amb temps suficient per a preparar una autèntica barbacoa (sota la pluja!). En David i en Dani portaven tot el viatge somiant aquest moment…

Avui tenim expedició. Sortim amb una barca a veure les balenes de més a prop. Estem tots supermotivats (adolescent inclosa!). La sortida no decep. Les primeres a aparèixer són les belugues. Increïblement blanques, contrasten amb el cel gris plom i l’aigua d’un blau marí intens. És la primera vegada que veig belugues. Em fa molta il·lusió! Al cap d’una estona avistem les primeres balenes. La guia que ens acompanya a bord identifica cada balena i s’escarrassa a explicar-nos detalls de cada espècie. No dono l’abast: rorqual comú, rorqual petit…, És espectacular veure com surten a respirar tot ensenyant el llom i l’aleta dorsal a pocs metres de la barca. Fem fotos, vídeos i cridem embogits quan es capbussen i aixequen la cua just abans de desaparèixer sota l’aigua.

En acabar l’excursió ens expliquen que prop de Tadoussac, uns quilòmetres remuntant un dels afluents del Saint-Laurent, hi ha la badia Sainte-Marguerite. És una zona on les belugues crien i es poden observar les cries i les femelles des de miradors a la mateixa costa. Ja tenim l’objectiu d’aquesta tarda! L’adolescent protesta enèrgicament, però es queda sense arguments quan li fem veure que, tècnicament, aquest matí no ha caminat. Visitem el centre de descoberta de la badia Sainte-Marguerite on expliquen mil-i-una curiositats de les belugues. Caminem una bona estona vorejant la badia fins al mirador. El lloc és bonic i ens hi apalanquem atalaiant indicis de belugues. Aquesta tarda no tenim tanta sort com al matí. Les belguetes se’ns resisteixen. En David, en Dani i les nenes juguen amb la marea tot deixant passar la tarda. Les biòlogues, finalment, ens rendim. Desfem el camí des del mirador fins al centre d’interpretació i emprenem el camí cap al càmping on dormirem aquesta nit i la següent, prop del parc natural Jacques Cartier. La nostra última parada de la nostra aventura a Quebec.