Aventures en família per Amèrica

Per fi una ciutat on es pot passejar al Canadà! El Downtown de la capital quebequesa és el més semblant que us pugueu imaginar al centre d’una ciutat europea. Carrers estrets, empedrats, que pugen i baixen sense gaire ordre. Cases enganxades les unes a les altres amb petites botigues o restaurants a la planta baixa. Suposo que a tots us semblarà normal, però als Benítez ens sembla meravellós tornar a creuar-nos amb tanta gent al carrer, gent prenent la fresca o gaudint d’una beguda en una terrassa. Ens ha encantat Quebec City.

Hi vam arribar després de tres hores d’autocaranava des de Montreal. La nit va ser fresqueta, sense mantes i (oh, sorpresa!) sense calefacció així que ja el primer dia vam haver d’apanyar alguna cosa.

En tot cas, el viatge a l’est comença a remuntar, i això no ha fet més que començar. El temps ens respecta, així que després de la visita al centre de la ciutat aconseguim càmping per passar-hi la nit, que el James ja va ens va avisar que això de dormir al mig de qualsevol lloc no està ben vist i ja no tenim edat per segons què.

El dia no dona per gaire més. De moment la convivència està sent perfecte, i de nou, tenir un xef entre el passatge, soluciona moltes coses.

L’endemà ens aixequem i cap al Downtown una altra vegada, que tenim visita guiada al parlament de la província. El dia s’assembla més al que ens esperàvem, rúfol, gris i amb un xiri-miri que només emprenya una mica. Recollim al Diego (o ell ens recull a nosaltres), que ha vingut pel seu compte des de Montreal i ens passem el matí descobrint la història i meravelles de la política local. Les múltiples referències al fet diferencial del Quebec fan les delícies del Diego, la resta ens sentim força identificats.

Passeig per les muralles (Sí, Quebec City té muralles!), comiat final amb el Diego (buaaaaaa!!!) i cap a Tadoussac, que hi falta gent. Tot i que ens ha agradat molt, deixar la ciutat és una alegria. Intento no mirar enrere mentre estic al volant, però podria jurar que en cap moment van a haver-hi set persones assegudes correctament al seu lloc del vehicle. Tot són corredisses, jocs, ‘tinc gana!’ Però estem de vacances no?

Els paisatges són espectaculars i completament diferents als d’Alberta. Es nota en tot moment que estem a prop de l’oceà, la humitat és alta i els turons boscosos es combinen amb la praderia durant tot el camí. La part més emocionant del viatge arriba al final. Aquesta vegada sí que tenim a la canalla excitada gràcies al ferri que ens ha de portar al càmping, i la veritat és que no és per menys!

Arribem mentre cau la nit, però encara ens dona temps a quedar-nos embadalits veient, entre la boira, el poble de Tadoussac als nostres peus, covertint-se en un poble fantasma, amb llums de penombra que no sabem si son cases o vaixells.