Aventures en família per Amèrica

Amb el temps el blog ens està quedant una mica rosa i de fanfàrria. Ens agrada explicar les coses divertides, com és el país que ens ha acollit i totes les coses que hi podem fer. Però també hi ha un dia a dia i ser immigrant és sempre difícil. Està sent difícil per nosaltres, que hem arribat a un país on la població immigrada arriba al 23% del total, amb feina assegurada pel mateix govern i un acompanyament que si està molt lluny de ser perfecte, ja els agradaria a molts dels que veiem a les notícies que cada dia intenten arribar a Catalunya.

Qualsevol inconvenient que us pugueu imaginar és una muntanya i la vida es converteix en un joc de pistes on sempre hi ha una carta amagada. Mai trepitges sobre terra ferma i la por a equivocar-se rebent el càstig pertinent sobrevola totes les decisions. Però és que fins i tot la inacció te conseqüències, ja que, com a tot arreu, el fet de no conèixer una llei o norma no t’allibera de complir-la.

Així em trobava, quan després de sis mesos de picar pedra i just abans de l’estiu, ens vam adonar, amb la gent de la feina, que això no funcionava i que cada cop els punts de vista i els objectius eren més diferents. El tracte havia sigut immillorable des del principi i tot i embarcar-me en l’aventura canadenca, van voler continuar apostant per mi. Però quan les coses no funcionen, a vegades, el millor és canviar d’aires.

Els mesos d’impàs no van ser fàcils emocionalment i menys quan ets tan lluny de casa, però quan vaig rebre la trucada de Mapex, es va obrir el cel, sempre és agradable sentir una veu amiga. En la meva primera i curta etapa amb ells vaig estar molt bé, com a casa i poder tornar-hi em permetia, com a mínim en temes laborals, tornar a una estabilitat i forma de treballar que començava a enyorar. Quan estàs tan sol i tot remena, tenir un lloc ferm on agafar-se et dona la vida.

Ho explico ara, des de la tranquil·litat i la seguretat aconseguida. Per què quasi un any després d’haver aterrat tot comença a consolidar-se i la vida ja no és un laberint. Però volia fer aquest petit parèntesis en la vida d’unicorn que a vegades reflectim al nostre blog, per poder donar-li una capa de realitat a tot plegat.

En qualsevol cas, penseu que a la vida i a Canadà hem vingut a jugar. Hi vam apostar fort, per què, al final tens molt més a guanyar que a perdre, i la realitat ens està donant la raó.