Aventures en família per Amèrica

Avui esmorzem al Branding Iron Cafe. El vàrem veure ahir, a peu de carretera, mentre buscàvem el càmping i en vaig fer nota mental. La recepcionista del càmping, a més, ens l’ha recomanat. Des de fora diries que és la típica taverna de “cowboys”, des de dintre és un viatge al passat. Les adolescents hi entren contentes: Wifi i esmorzar de forquilla, res a objectar. La cambrera, que deu rondar els seixanta, perfectament mimetitzada amb la decoració del local, ens rep amb un somriure d’orella a orella. La clientela ens repassa de dalt a baix, recordant-nos que som en un poblet perdut al bell mig de Montana. L’oferta d’esmorzars de forquilla no decep: ous, panqueques, salsitxes, pernil, “maple sirope” i batuts. Ens cruspim un àpat de bandera i sortim, òbviament, rodolant del local. Disposats a continuar cap al nord, camí de la frontera.

El Chinook no està per grans gestes i tenim una parada programada entre White Sulphur Mountain i la frontera amb el Canadà. El lloc escollit és la ciutat de Great Falls, l’última gran ciutat de Montana abans d’arribar a la frontera, un bon lloc per parar a estirar les cames i dinar. Amb aquesta excusa aconsegueixo arrossegar a la tropa al centre d’interpretació Lewis & Clark. És un museu dedicat als natius nord-americans de la zona i a la gran expedició de Lewis i Clark. Sense saber encara per què, entrem al museu sense rondinar i, fins i tot diria, amb certa alegria.

Al vestíbul del museu un diorama en format real ens dona la benvinguda. S’hi veu una canoa de fusta d’uns cinc metres de llarg arrossegada pendent amunt per un grup de sis homes descalços caminant sobre pedres i cactus. La imatge és més aviat xocant. Em recorda a les processons de Setmana Santa a certes ciutats d’Espanya. Ves quines coses! Ens passem més de dues hores visitant l’expedició, coneixent el periple dels exploradors Lewis i Clark i el seu equip. A principis del segle XIX, amb els Estats Units acabats d’independitzar i tot just ocupant una quarta part del que acabarà sent el país, els varen encomanar la missió d’explorar la zona central i l’oest del continent, trobar una ruta per accedir a aquell territori i establir-hi presència nord-americana. Van començar remuntant el riu Missouri i una de les grans proeses del viatge va ser remuntar a peu les cascades del centre de Montana, on ara es troba la ciutat de Great Falls. Van arrossegar les canoes riba amunt per tal de salvar el desnivell de 30 metres durant uns quants quilòmetres. L’escena es plasma en el diorama del vestíbul. Una altra gran gesta va ser arribar al Pacífic dos anys després.

Ens avisen que la xerrada sobre ossos està a punt de començar. Entrem en una mena de sala d’actes amb una vintena d’espectadors. La rànger de l’escenari ens dona la benvinguda i es passa quasi una hora donant instruccions per a poder diferenciar un ós negre d’un ós Grizzly. Resulta que aquest punt és vital. No s’ha d’actuar igual davant d’un ós negre o davant d’un Grizzly. Tant al Canadà com a Montana es prenen les trobades amb la fauna salvatge molt seriosament. Són intensament incisius en la formació dels turistes, muntanyencs, esportistes i població en general pel que fa a la prevenció. No és d’estranyar, a Montana i a Canadà la fauna salvatge amb qui et pots trobar amb relativa facilitat se’t pot arribar a menjar. I aquest fet és poc acceptable a un país “civilitzat”. L’objectiu doncs és clar: reduir la probabilitat de trobada fauna salvatge-humans i formar a la població per tal que actuin de la millar manera possible en cas de trobada. La conclusió a la qual arribem després de la xerrada és que en una trobada amb un ós negre tenim certes opcions de sortir-ne indemnes. En una trobada amb un Grizzly les opcions de sortir airosos de la situació són menors. 

Després de la lliçó d’història i d’aventures impossibles, deixem Great Falls i continuem el nostre camí cap el nord. Dormim a Shelby, a tocar de la frontera amb Canadà. Un cop instal·lats al càmping, disfrutem d’una posta de sol espectacular. El comiat perfecte per la nostra aventura particular a Montana. El sol reflexa una llum xulíssima al cel i als núvols, així que l’Ona aprofita per fer-nos una sessió de fotos.