Aventures en família per Amèrica

Emprenem el camí de retorn cap a Calgary, però l’aventura no s’acaba avui ni tampoc s’acaba aquí a Yellowstone. Volem aprofitar el viatge de tornada per visitar Montana. Va aparèixer a la meva llista de desitjos d’ençà que hi vàrem venir per casualitat/necessitat el novembre passat. El primer objectiu és fer nit a White Sulphur Springs. El motiu de la tria? És el punt més gros que es veu per la zona central de Montana en el mapa de carreteres. Tan senzill com això. Podeu estar sorpresos pel motiu de l’elecció, però si doneu un cop d’ull al mapa de Montana, podreu constatar que hi ha poques opcions més. L’altre motiu és que el nom em sembla, si més no, curiós! L’opció de decidir on passar la nit llençant un dard al mapa de Montana també m’havia passat pel cap, però he calculat que teníem el 90% de probabilitat d’haver de dormir enmig del no-res. Dit així pot semblar molt romàntic, però les comoditats d’un càmping també tenen el seu rotllo …

Travessem quilòmetres i quilòmetres de praderia al més pur estil de les pel·lícules del Far West. Parem a un parell de miradors amb rètols informatius dedicats a recordar la proesa dels primers colons que varen travessar aquestes planúries amb poc més que una tartana, un parell de cavalls i algun rifle. Els natius nord-americans de la zona surten més aviat mal parats en els relats tal com s’explica la història per aquestes contrades. En aquest punt, Canadà està fent la seva feina. A poc a poc i just començant el trajecte. Els EUA no sé si l’arribarà a fer mai.

Ens plantem a White Sulphur Springs a mitja tarda i anem directes al càmping. Ràpidament, veiem que no hi ha problemes de manca de places. Està pràcticament buit. Darrere el taulell ens atén la Kathelyn i amb menys de deu minuts ja ens ha adjudicat la plaça del càmping, ens ha marcat la ruta per a visitar el poble i ens ha explicat una mica la seva vida. Al poble no tenen punt d’informació turística, però amb aquesta dona al taulell del càmping no cal res més! Ens instal·lem a la nostra plaça i decidim aventurar-nos al llac que ens ha recomanat la recepcionista del càmping.

Guiats per un troç de paper amb quatre anotacions i un croquis prou aproximat de la zona (no tenim Google Maps), arribem a un llac. La calor de la tarda i el camí polsegós convenç a les adolescents per remullar-s’hi. Aprofito per voltar per explorar la zona. Una fressa de plomes a vol rasant em frega el clatell i, en veure una ombra gegantina projectada sobre meu alço la vista en el moment just en el qual un rapinyaire de dimensions descomunals remunta el vol i es posa sobre la branca més alta d’un arbre al marge del camí. Majestuosa, imponent, em guaita amb cert desinterès des de la seva talaia. És un “bald eagle”, pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus). Roman impassible. Aprofito per fer-li fotos. El tinc a menys de 20 metres. Al cap d’una estona emprèn el vol cansat de posar de mil maneres diferents. Sobrevola el llac a la recerca de la pesca del sopar. Nosaltres també toquem a retirada. Les adolescents s’estrenen en les seves pràctiques de conducció fent votar el Chinook per la pista al voltant del llac de retorn al poble. Certs moments de pànic personal prou ben continguts.

Amb l’excusa del sopar, ens aventurem al centre del poble. Allí tinc la viva imatge de Radiator Springs, el poble de la pel·lícula “Cars” de Pixar. És tal qual. Un carrer ample i recte amb la seva benzinera, un parell de restaurants, l’oficina de correus i alguna botiga de records. Els cotxes “vintage” li acaben de donar el toc. M’enamoro del poble a mesura que passegem pel carrer principal (no hi ha gaires carrers més). Sopem a hora local al Jesse Peppers Smoke Shack per recomanació de la Kathelyn, la recepcionista del càmping. A la tornada al càmping Montana ens regala una de les seves postes de sol espectaculars. Càmera en mà, l’Ona immortalitza tots els racons del càmping amb les últimes llums del dia. Demà, a contracor, deixem la Montana profunda.