El hippisme i sortir-nos de la ruta establerta ens ha durat un dia. Si ahir vam evadir-nos buscant la solitud de la muntanya, avui en submergim en el Yellowstone més turístic i de masses. Que no vol dir que no valgui la pena, simplement hi ha més gent.
Ens llevem d’horeta que avui tenim molta feina. Volem visitar els Santo Santorums de Yellowstone i això implica molta paciència i adaptació a medi. Com que hem d’anar cap al sud del parc, ens toca una bona estoneta de cotxe, recorrent part del que ja coneixem i intentar no parar en les zones que encara no hem vist, però se’ns fa difícil no parar a cada racó encara desconegut. De totes maneres el premi s’ho mereix.
La primera parada és The Old Faithful (el Vell Confiable), és a dir el guèiser més famós del parc i tal com el seu nom indica, un dels més regular. Erupciona cada dues hores i amb absoluta fiabilitat. Per donar-li tota la pompa necessària i absorbir la gentada que arriba diàriament, la infraestructura muntada al seu voltant és colossal. Un gran amfiteatre rodeja el guèiser, però ja abans hem hagut de passar per la zona de rebuda als turistes, la més gran del parc. Per no parlar del que sembla un gran hotel a la nostra esquerra i les sales d’exposicions i d’actes que acaben d’arrodonir tot el complex.
Ens deixem emportar per l’expectació creada i l’espectacle no decep, la columna d’aigua és impressionant i durant els pocs minuts que dura, ens deixa tots bocabadats. Tot i això, crec que li haurien pogut posar algun tipus de música, del tipus “Cavalcada de les Valquíries” o alguna així, però crec que fins i tot als americans els hagués semblat massa.


Passada la festa del suro, valorem les nostres opcions i ens dediquem a passejar per la resta de l’entorn, composat per altres guèisers no tan regulars, aigües sulfuroses i mudpots (fonts de llot). De totes maneres ens somriu la sort i podem delectar-nos amb un altre guèiser encara més espectacular, però com no es pot predir quan sortirà no provoca tanta expectació.







Després de repetir amb l’Old Faithful anem a l’altra primera espasa de Yellowstone, el Grand Prismatic Spring, que segur que heu vist milers de fotos. Molta gent, molta calor, però de nou ens quedem bocabadats i rendir-nos a l’evidència de la meravella que significa estar aquí.
Les fotos no li fan gaire justícia, així que us deixo aquí un enllaç, que a internet hi ha milers!



Continuem el nostre recorregut amb gelat i banyant-nos al Yellowstone lake. Deixem per la tarda les sorpreses del dia. No tenen tant de nom però les grans cascades del riu del mateix nom que recorre el parc son IM-PRE-SIO-NANTS. Tot i que hi anem molt tard i comença a fer-se de nit, la llum i l’escenari ens regalen escenes de pel·lícula. Sabem que hem d’anar tornant, però la natura ens pot i no és fins que es fa definitivament de nit que agafem el camí de tornada.






Definitivament el Yellowstone més turístic també ens encanta.
Deixa un comentari