Aventures en família per Amèrica

Una vegada un savi va dir: “En aquesta vida només hi ha dues coses segures: la mort i els impostos.”

Efectivament: no he tornat a escriure des del novembre. Però sí que us faré un mini resum de tot per posar-vos al dia abans d’explicar la meva situació actual (que serà en una altra entrada, procuraré que no trigui a arribar més de 6 mesos). Després de l’agonia de les dues primeres setmanes, va arribar el primer sou, vaig deixar de passar tanta gana i amb l’ajuda dels Reis i Nadal va arribar la subscripció al gimnàs. A més, vaig anar a entrenar al club d’handbol. Bé, que atacant només sabien tirar des de lluny i en defensa eren un col·lador, o sigui que em va tocar tirar una mica del carro.

Cap a finals de gener vaig poder aconseguir la jornada completa en torn de nit. Que em va capgirar un altre cop l’horari de son, però em permetia tenir coses per fer més seguidament durant la setmana i guanyava suficients diners per estalviar en condicions.

A principis d’abril ja sonaven els tambors de les eleccions municipals a Espanya del 28M. Serien les primeres eleccions en les quals podria votar i en tenia moltes ganes. Per sort o per desgràcia, el procés per demanar el vot implicava anar a l’ambaixada, a Toronto, a l’altra punta del continent. Va ser el moment de retrobar-me amb el meu amor, la motxilla. És una història força divertida que ara que ho penso es mereix una entrada a part.

A finals d’aquell mateix mes va aparèixer en el canal de contractació de l’empresa una oferta de la mateixa feina que feia, però a Vancouver. Per fi! Un bitllet de sortida d’aquell cau gris i de monotonia en el que em trobava. Van ser dies molt bons per al meu estat d’ànim i amb l’embranzida dels aires de canvi pel qual em delectava, vaig començar a buscar granges al Canadà que t’ofereixen menjar i allotjament a canvi de treball, una espècie de voluntariat o intercanvi cultural. El que va començar essent el pla B, va esdevenir prioritat. Vaig trobar una granja on treballaven amb cavalls i que als amfitrions els hi agraden els jocs de taula, la història, la mitologia antiga, el LARP i el softcombat. Semblava fet per a mi! Tot i que després de l’entrevista de feina amb la gent de Vancouver em van donar el lloc vaig preferir la granja, que era al Quebec. Després d’una setmana amb la família a les Rocoses, arribaria el 3 de juny a la granja, on començaria una nova etapa del meu viatge.

PD: Com haureu notat, he passat olímpicament de traduir-ho al castellà com vaig dir que faria. Ho faig per treure’m feina i posar-m’ho més fàcil per escriure més entrades. O sigui que, castellanoparlant, a aprendre català que és un idioma ben maco.