Aventures en família per Amèrica

Després del cap de setmana llarg a Banff, toca descansar i recuperar forces a casa. Als canadencs ens toca tornar a la feina, però les visites estan neguitosos i amb ganes de fer coses. Així que la Maricarmen i la Nuria es fan els amos de la cuina, mentre el Julian li dedica el temps al jardí i a fer les primeres compres en solitari, tota una experiència.

L’endemà, marxen de viatge de cinquanta anys de casats els avis a Waterton. La resta ens quedem a casa intentant recuperar rutines, tot i que tal com s’olora l’estiu, serà difícil.

I sense adonar-nos-en arriba la segona visita. Ja tenim aquí al Rafel, cansat i remugant per la rebuda canadenca, però content de veure tothom. Els nuvis han arribat aquesta mateixa tarda, així que per celebrar que hi som tots, anem al Denny’s a fer un sopar de benvinguda i comiat, que el Diego ens deixa una altra vegada, per marxar ara a Quebec, que Canadà és molt gran.

Menjar al Denny’s sempre és una aventura i tot i que ja comencem a estar acostumats, entre la nostra cambrera preferida (que, com sempre, no apunta res i dicta tots els plats de memòria a la cuina) i les mirades incrèdules dels avis en veure tots els plats, ens passem un sopar d’allò més divertit. Com sempre, sortim rodolant, amb alguna cosa per emportar i contents de l’experiència.

El festival del Lilac no mereix gaires comentaris: Un dia de calor sufocant, una marxa massa ràpida per a l’equip sènior i massa llarga per als adolescents ens deixa a tots a mitges i completament esgotats. Per sort al Downtown hi ha bars i terrasses de sobres per recuperar-se, així que donem per bona l’excursió.

Entre una cosa i una altra, ens marxen els primers visitants, però no podem fer-ho sense abans preparar el més cèlebre esdeveniment dels canadencs: la barbacoa! Per fer-ho no fa falta ni sortir de la ciutat, al Bowness park hi ha taules de pícnic, barbacoes i tot el necessari per a un sopar com cal.

El Bow passa tranquil al costat del parc, la gespa té un verd resplendent i els arbres ens protegeixen d’un sol que porta picant fort tot el dia. A l’esdeveniment hem convidat a les famílies amb prole i, per fer-ho més pintoresc, a la nostra màgica veïna, la Sarah, i al polifacètic Iván, el mexicà escalador i urbanista que sempre té una història increïble sota la màniga pendent d’explicar. La combinació és explosiva, i ens permet passar una última tarda en família meravellosa.

Però abans d’acabar i com a convidat sorpresa, arriba en Phil, amb el seu Mustang descapotable! Quin premi! El Julian no hi cap a dins de la camisa quan el conviden a donar una volta. En aquests casos la llengua no és un obstacle, parlant de cotxes, tots dos parlen el mateix idioma.

Ens acomiadem de la Núria, la Maricarmen i el Julian feliços per la seva visita i tristos de la rapidesa amb què ha passat. Ens diem un “fins aviat!”, esperançats de poder tenir-los una altra vegada a casa, qui sap!