Aventures en família per Amèrica

Hem dormit de conya. A part de la fauna salvatge que a partir de les 6 del matí no ha parat de cridar, del sol que s’ha aixecat abans encara i dels sorolls estranys que fa la caravana cada vegada que algú es mou, ha sigut una nit fantàstica.

Amb molta mandra, donat que no hi ha hora prevista per començar el dia, ens comencem a activar. El sol encara no pica gaire, així que podem esmorzar tranquil·lament davant la caravana, cadascú al seu ritme. Això del càmping és una meravella.

El matí ha passat esperant al mestre pescador, que ha acabat arribant cap a les 11 h del matí. En Waine arriba ple d’energia i se’l veu nerviós per començar a pescar. La nostra idea era anar just al llac que tenim davant, però ell té una altra idea, i clar ell mana. En tot cas no és gaire lluny. A poc més de mig kilòmetre hi ha un canal de regadiu on podrem pescar tot el que faci falta (els que tinguin llicència i els menors, recordeu que aquí això és sagrat).

Així que agafem tot el necessari i recorrem els camps d’herba seca que ens separa del canal. Mentre els grans mirem una mica el paisatge i fem recompte dels pescadors que ja tenen el seu tros agafat (uns 7 o 8 en menys de 300 metres), el Waine i la canalla comencen amb les classes de pesca. Sembla increïble, però tots estan emocionats amb la idea de pescar alguna cosa.

Els dos nens del Waine, callats com ells sols, van a la seva i abans que els nostres puguin ni posar la canya al riu ja n’han tret un! La sorpresa és majúscula, perquè l’animal és gran de veritat. L’ensenyen a tothom, foto i a l’aigua una altra vegada, que al canal s’ha de pescar amb alliberament i no ens podem portar res a la cassola.

Això esperona encara més a la resta que en un tres i no res han posat la canya l’aigua. En Waine no para de donar instruccions, tot sempre d’una tranquil·litat i ambient de festa absolut en el que els adults en dediquem a la fotografia, observar el paisatge i meravellar-nos de la rapidesa amb que tots han pillat el tema i són capaços de canviar hams, tirar la canya i descobrir si tenen peix o pedra.

I funciona! En menys d’una hora tothom té el seu premi: el Quim primer, després la Clara, la Núria al cap de res i fins i tot la Sira treu el seu regal del canal. Però hi són tots? No! La pobra Ona no fa més que canviar hams, canvia de canya i fins i tot es queda amb el Waine escurant el dia, per intentar treure alguna cosa.

Nosaltres marxem de tornada a Calgary per portar a la Sira a Voleibol i els deixem als dos entretinguts, ja ens la tornaran. Quan cap al tard ens retrobem està contenta, però no ha tingut sort. Els peixos l’han esquivat tot el dia. No hauria fer bona cara al final del dia, perquè el Waine li va deixar treure un que havia pescat ell.

La valoració del cap de setmana no pot ser més positiu: la Nitsita s’ha portat de meravella, ens hem torrat al sol i tenim el check de la pesca a Canadà. Què més volem. Un altre cap de setmana rodó.