Estrenant caravana

Ja fa dues setmanes que tenim a la Nitsita aparcada al pati de la casa, esperant el moment. Ja té matrícula, hem arreglat les llums (o s’han arreglat soles?) i hem tornat a tancat el circuit d’aigua que estava winteritzat (li treuen tot l’aigua al circuit, l’obren per un o dos llocs i li posen anticongelant per evitar problemes a l’hivern, winter en anglès). Així que ja la tenim a punt per la primera sortida i comprovar com va això de tenir la nostra pròpia caravana.

Volem aprofitar la sortida a pescar que teníem pendent amb el Wayne, per fer una nit fora de casa. Ens hagués agradat tenir aigua i llum en la primera experiència, però la zona que han escollit, el llac McGregor, amb prou feines té un càmping sense serveis, només hi han letrines: McGregor Lake Provincial Recreation Area. Això sí, les taules de pícnic i les barbacoes no falten. Per sort no és gaire lluny i amb una horeta i mitja hauríem de ser-hi.

La idea és marxar el dissabte d’hora, per passar allà tot el dia, i llevar-nos el diumenge per fer un dia de pesca. Després de tancar i tornar a obrir la casa per agafar l’enèssim estri que ens hem descuidat, aconseguim marxar amb la caravana enganxada. Nerviosos i a velocitat de tortuga paralímpica, anem sortint de Calgary, atents a tots el sorolls i moviment extranys de la nostra casa amb rodes.

Aviat ens adonem, que a aquesta velocitat trigarem una mica més del previst però el Chinook tampoc va sobrat així que molt més ràpid tampoc podem anar. Ho haurem de tenir en compte per les properes sortides. De totes maneres el camí és fàcil, més o menys pla i circulació de cap de setmana. Fa un sol espectacular i la temperatura és ideal. Només en falta treure la mà per la finestra i anar fent onades.

Arribem sense cap incident remarcable, més enllà d’una bombona de gas buida que ha sortit volant a mig camí. La bombona està bé, nosaltres també. El lloc millora molt en directe i tot i que en un primer moment ens dóna la sensació que ens ho hem près amb calma a l’hora d’escollir lloc i establir-nos, descobrim després de passejar una estona que això és molt més gran del que pensàvem, que la majoria dels lavabos estan tancats i que ens hem quedat com a mig quilòmetre de la primera letrina oberta. De moment esperarem a que vinguin l’Àngels i l’Eugeni amb els nens, que també volen estrenar la nova tenda de campanya que s’han agenciat, per decidir de nou. Aquesta vegada amb més criteri i paciència.

El sol apreta de valent, però sota el toldo de la Nitsita s’està de conya. Les nenes fan pràctiques de conduir pel càmping i deixem passar la tarda. Només destacar que el Chinook beu benzina com una bèstia amb la caravana al darrera i que ens ha anat de poc de no quedar-nos tirats. Per donar-li més emoció la benzinera més propera estava a 45km, a Vulcan, un poblet molt interesant. La Laia m’ha vist alguna que altra cana nova un cop he arribat de nou al càmping.

A mitja tarda arriba la resta de l’expedició i un cop reinstal·lats, fem una altra passejada. Els nens han intentat donar-se un bany, que la temperatura acompanya, però no s’han acabat d’atrevir. Hem dubtat una mica, que els incendis comencen a ser un problema seriós, pero ens hem atrevim amb la barbacoa, que aquí això sembla religió.