Aventures en família per Amèrica

A Calgary el temps ha canviat i la ciutat sencera s’ha transformat. Els carrers, les cases, els jardins, la gent…, Tot i tothom està mostrant el seu cantó més amable, més alegre, més optimista. La primavera s’està prenent el seu temps per a conquerir definitivament el paisatge, però ara ja és imparable. Pràcticament, tots els arbres han tret les fulles (encara petites i tendres), els insectes ocupen el seu espai aeri i la gespa creix a una velocitat inquietant. Els dies s’allarguen i ve de gust sortir al carrer, a la muntanya, a l’aventura i descobrir el país.

Unint la idea de sortir a la muntanya, a l’aventura i descobrir el país, ens hem “embolicat la manta al cap” (una altra vegada) i hem decidit invertir. Canadà és enorme i volem voltar molt. Durant les vacances de primavera ja vàrem fer un “tastet” (vegeu l’entrada Kinbrook Island) de la versió de vacances i oci que volíem. Després de molt triar i remenar ens hem comprat una caravana! És una “peça de museu” feta a Calgary l’any 1974. Pràcticament tot conservat d’origen, amb algun pedaç aquí i allí. Amb els seus 21 peus de llarg (uns 7 metres), al Canadà es considera un remolc petit. Acostumats a les tendes de campanya i a la “furgo” de l’avi Rafel, nosaltres el considerem un petit palau. Com tot vehicle de la família se li ha buscat un bon nom. Nitsitapiisiini és una paraula dels Siksika, el grup de natius nord-americans que viuen a la zona de Calgary. No hi ha traducció directa al català, però pel que hem anat descobrint significa una cosa així com “la nostra manera de viure” (referint-se a la manera de viure dels Siksika). Hem pensat que és un bon nom per la nostra caravana.

Quan la notícia es va escampar pel grup de Profesores Visitantes de Calgary, la Maite va organitzar una barbacoa per a la presentació oficial de la nova adquisició (a casa nostra, per descomptat!). Per diferents motius que ara no venen al cas, la convocatòria es va anar fent gran i en vàrem armar una de grossa aquell diumenge. Dos bonics descobriments de resultes de la celebració. El primer: que trobarem a faltar els professors que ja han anunciat que deixen el programa a finals de curs i tornen cap a casa. El segon: la Sarah, la nostra veïna és la bomba. La vàrem convidar una mica per compromís. El seu pati i el nostre estan un al costat de l’altre i, preveient que la festa seria grossa, li vàrem comentar que hi hauria sarau i ens vàrem disculpar per avançat. Era una mica forçat convidar-la a la barbacoa, la nostra relació fins llavors no havia passat de les salutacions de cortesia de bon veïnatge, però encara quedava més estrany no convidar-la. Ella va acceptar la invitació i es va presentar l’endemà a casa amb una safata de pinya tallada. Es va asseure amb la resta i va estar gaudint de la vetllada fins ben entrada la tarda (cosa inaudita per una “típica canadenca”). Va parlar amb tothom i fins i tot ens va portar la seva guitarra (en Germà havia deixat la seva a casa amb no sé quina excusa) i va estar cantant a pulmó tot el que va poder. La Sarah ja és un nou fitxatge al nostre grup de Profesores Visitantes ampliat.