Aventures en família per Amèrica

Ahir tarda vàrem passar a buscar en Diego per Edmonton i per acampar a Elk Island National Park, a pocs quilòmetres de la ciutat. A principis d’any ja havíem visitat el parc però feia molt de fred i vent i vàrem veure més aviat poc (visita l’entrada “Elk Island i altres llocs idíl·lics“). Aquesta vegada l’objectiu és el mateix: veure els bisons.

Vàrem arribar a Elk Island a mitja tarda, poc abans que marxés el sol. Després d’una parada “obligada” al centre d’interpretació, ens disposàvem a creuar el parc de sud a nord per arribar a la zona d’acampada i instal·lar-nos. I vet-ho aquí, ens trobem els bisons pasturant tranquil·lament arran de carretera. Vàrem alentir una mica la marxa i per observar-los des del cotxe. A la distància a la que els teníem (menys de cinc metres), sols està permès observar-los des de dins del cotxe. Són bèsties ENORMES i és perillós acostar-s’hi. A més són força espantadissos, si se’ls acosten les persones es posen nerviosos i se’n van, però no identifiquen els cotxes com a perillosos, estan la mar de tranquils arran de carretera i els pots observar de molt (MOLT!) a prop. Els sentíem respirar feixugament mentre arrencaven l’herba i mastegaven amb parsimònia. Són uns animals impressionants.

La zona d’acampada, al costat de llac Astotin, és una zona molt petita (en comparació als càmpings on hem estat fins ara) i hi ha acapats un parell més de famílies. Mentre establíem el campament ens va saltar l’avís d’aurores boreals de l’aplicació. Edmonton, a l’estar molt més al nord que Calgary és a una zona bona per a veure aurores. A més al parc no hi ha contaminació lumínica. Poster tenim sort! Després de sopar vàrem sortir de la caravana i sols ens va caldre mirar cap al cel per veure l’aurora just damunt dels nostres caps. Tot el cel estava tenyit de llums verdoses que anaven apareixent, desapareixent i canviant de forma. Després de dues expedicions poc lluïdes per anar a caçar aurores des de Calgary, l’aurora d’ahir va ser un regal.

Aquest matí l’objectiu és anar a trobar els bisons. Malgrat que el calendari diu que ja hem entrat a la primavera, al Canadà no ens donem per assabentats. El paisatge a Elk Island és totalment hivernal i la temperatura continua sota zero. No hi ha senyals de fulles verdes ni de flors. Així i tot, just en sortir del càmping ens trobem un petit grup de cérvol mul (Odocoileus hemionus) també arran de carretera i un altre grup de uapití, “Ełk” (Cervus canadensis). Això pinta molt bé! Fem una de les rutes circulars recomanades per veure més fauna, però no trobem res. En acabar la ruta no ens rendim.

A l’aparcament d’una ruta en una altra zona del parc ens trobem uns altres visitants que just tornen de la seva expedició i ens expliquen on han vist els bisons. Ho veig difícil, però seguint les vagues indicacions trobem uns quants bisons a un dels marges d’un prat enorme. Veure’ls sense cap valla entre mig i fora del cotxe m’impresiona. Malgrat es troben realment lluny, no deixa de ser inquietant tenir-los davant. Ens hi acostem a poc a poc, seguint les indicacions que hi ha penjades a tots els panells informatius del parc: cal deixar una distància d’uns 100 metres, no fer moviments bruscos i assegurar-te que et veuen (que no els sorprengui que estiguis allí). Arribats al límit prudent dels 100 metres de distància ens aturem. Els bisons (quatre en total) continuen menjant tranquil·lament, pensant en les seves coses (suposo!). Han aixecat el cap alguna vegada mentre ens hem anat acostant, estem segurs que saben que estem aquí. No hi ha més persones. Ens asseiem i ens cruspim el pícnic mentre disfrutem dels bisons. Al cap d’una estona decideixen marxar al prat del costat. Els seguim i descobrim la resta del ramat. En total 20 o 30. Quin moment més màgic!

Al vespre revisem les fotos i recordem sensacions mentre la canalla torra marshmallow a la barbacoa a la llum de la lluna plena. No hi ha res més canadenc! Amb l’objectiu aconseguit, demà tornarem cap a Calgary.